11 – 6 -10
Vingué nua al mon
I aquí la vestires.
Per decret manaren
- Treu-te els guantets...!!!
I així peça a peça
Decretaren desvestir-la
I ara no saben que fer
Deixa carn noble
Per mes que ho estipulin
Les lleis i els decrets.
La natura la portà nua...
- també en té culpa el fred –
I ara que ningú sabia
Si la roba necessita
Una deus la volen nua,
Altres que ni l’ungla
Vegi el sol , ni el vent.
1 comentari:
La visió serena de la nuesa, dibuixa la sorra de profunda reflexió.
Que maques les figures! Tant la del dibuix, com la de les lletres.
Publica un comentari a l'entrada