Entre d'altres rellotges de sol que podien enmarcar-se aquí he triat aquest de S, Joan del Codolar, Cornudella, Priorat. L'he trobat a Flickr.
Això del temps, és complicat de versar-hi, ja que el temps individual pot ser la Vida pròpia, el col·lectiu el que ens deparen la companyia de molts que estan a vora i viuen al uníson amb nosaltres. Destriar-lo i fer-hi disquisicions se'm fa complicat. Som nosaltres solament TEMPS?
Comencem en un temps i morim en el temps? per que ELL continua... Li importem?Quin valor té per nosaltres el temps?
Ens passa rapit quan l'alegria ens circunda i es fa calm i pesat quan les coses no ens van bé.
De vegades el volem fer córrer i altres el volem aturar. Crec que és complexe el valorar aquest valor que té per tots i especialment i prioritàriament per cadascu a nivell d'individualitat.
Aprofitem el temps? o ens deixem portar per ell sense pensar en fer, en deixar petjada ?
He sentit vegades, persones que diuen, jo faré aixó... Prefereixo poder dir, HE FET AIXÒ. o sigui he aprofitat el temps que tinc, distribuint-lo convenientment.
Podria continuar, però no ens empatxem... El temps també té els seus mals de ventre, per citar quelcom. Anton.
28 - 6 - 10
El temps ens fa desaparèixer
El que voldríem permanent.
Ell avança seu camí per créixer
No l’importa si fem o no fem.
No s’escalda les busques quan camina,
Ni accelera les peuades avançant.
No recula en el que se’l destina
Sempre té el pas ben marcat.
4 comentaris:
El temps és un tema inacabable, penso que els temps l'hem inventat els homes. Sense els homes no hi ha mesura de temps i sens e mesura de temps... el concepte d temps seria totalment diferent del que tenim. Però a banda de filofofies barates com la meva... em sembla que nosaltres a ell no li importem gens i en canvi ell a nosaltres ens importa molt. Voldríem manipular-lo a la nostra manera i no es deixa. Va a la seva i tenint en compte com som els homes, ja fa bé, encara en sortiria malparat! :)
Una abraçada.
Celebro aquest preciós rellotge de Sol. El Priorat n'és ric i ple d'ells.
Igual que amb el concepte espai, els humans, espècie amb un mental incipient, ens intentem apropiar del temps. Un mal ús del component egòtic humà.
Si contemplem el temps, desapareix. A cops li anomenen eternitat, jo ho nomenaria abstracció.
Els rellotges de Sol, ens apropen a aquest misteri de la transcendència.
Com?
Contemplant-los.
És curiós observar que normalment qui no disposa de temps li fa falta un rellotge.
Salut!
Saps què penso? Que si un dia vam engegar el seu pas, arribarà un altre dia en què ens en podrem despendre i aturar-lo.
També crec que no ens fa desaparèixer. Tot queda pres, en cada instant, el que passa és que no sabem mirar bé...Però ja napremdrem.
Una abraçada, Anton.
Publica un comentari a l'entrada