9 – 4 – 10
Jau pedra hirsuta,
l’ona damunt teu balla
i et conforma figura...,
pit, braços i cara.
Neixes a nova vida,
aixecaràs l’estàtua
i seràs verge impol·luta
presidint mar i platja.
T’encimbellaràs com nosaltres
seguint destí de qui et mana...
Quan sigui el temps
el tsunami maleït
et rebentarà pit i cara
i seràs en el retorn
pedra ajaguda,
sense goig,
a la platja.
3 comentaris:
Anton, callo i em quedo aquí amb tu, fen-te companyia, contemplant el vaivé de les ones.
Ens ajaurem, a la platja també, ran d'onades per sentir-ne el vaivé. Una abraçada.
En la platja que visc ara, les ones hi portaren males aigües, és com la roca que és creia ser quelcom i li ha arribat l'hora del seu decés. Qui pogués canviar les ones !!! Anton
Publica un comentari a l'entrada