El meu particular Sant Jordi és donàr-vos a conèixer aquests dos llibres . Els primers d'aquesta matèria escrits en la seva llengua vernàcula, el CATALÀ. Junt amb el seu amic varen assolir una fita que potser molts a la seva edat no haurien ni pensat en dedicar-hi hores i hores per fer uns vertaders manual per atletes, entrenadors o amants d'aquesta disciplina.Es un llegat que ell tenia com a promotor de la idea com una joia de gran valor sense menysprear en el més mínim el treball del seu íntim amic Raül
En les dos fotos de la portada figuren alumnes seus de l'escola CEIP EL TORMO. La primera en l'estadi de Montjuic, un símbol per a ell amb moltes condicionants, En la segona en la carretera del poble. Molts d'ells assoliren en la pràctica medalles en els concursos escolars de la nostra nació catalana. Crec que era el premi que els prometia per el seu esforç en la sana lluita de l'esport tant estimat per ell.
............................
El nostre fill JOSEP ANTON va escriure junt amb RAÜL SABATÉ dos llibres tècnics d'Atletisme editats en el seu dia per l'Editorial DILAGRO de Lleida.-- Anton.
8 comentaris:
Segur que deuen ser uns llibres interessants i molt útils pels ateletes i pels entrenadors d'atletes.
Felicitats per l'orgull de pare que sents, Anton. És tan gratificant sentir-lo...
Gràcies per tot el que comparteixes.
Un petó.
Passen els dies, i costa més, tot t'empeny a normalitzar, i no hi ha manera de poder-ho fer...petons estimat...
En aquests posts en que ens vas donant a conèixer el teu fill havia llegit que havia escrit el primer llibre d'atletisme en català. Això és molt important!
Ara gràcies de nou a llegir-te, Anton, ja sé que els llibres van ser dos i ens els mostres i tot... Tens molts, molts moltius per estar-ne tan orgullós!! :-)
Una gran abraçada!!
A tires, a bocins... vaig treient, vaig desmadeixant aquest entrellat de la seva vida. El seu ordinador, que he mirat a ull corrent és una biblioteca del que va fer en tots els àmbits. perfeccioniste i metòdic trobava temps per tot el que li convenia per fer el be a qui el volgués collir...
Es va fer a ell, ell mateix, buscant, pensant, mirant amb esforç i voluntat, robant-se minuts al descans i fent-se un esclau del temps, com diem amb la Carme ... del INSTANT.Sempre ocupat... Sabia que tenia poc temps?
Ara em pregunto i les respostes son amb ELL...
Perdoneu que em desfogui, el tinc per tot arreu i fisicament no hi és,però tot quan miro al rededor meu me'l recorda.
Ara he vingut de regar els cirerers que Ell va plantar...I collirem ...
i recordarem...Prou. Anton.
Me'n vaig a la granja per que la feina no es fa sola...Això em reconforta, el poder ser útil al meus, per que tot tiri endavant.
Va aprofitar el temps, això no ho dubtes, i el llibre, que segur que deu ser molt útil pels entesos, no es perdrà mai.
Molts ànims Anton, fes moltes coses que això com tu dius reconforta.
Quin orgull per a un pare, d'haver tingut un fill com el teu!!
Sense haver-lo conegut, a través de tot el que ens comparteixes, sembla com si l'hagués anat seguint d'aprop, a ell i a tu.
M'alegra saber de persones com vosaltres!!
Una abraçada.
Aquest orgull el duràs tota la vida Anton, i si l'hort et distreu, ara que bé el bon temps ja, aprofita, i respira....
petons i una dolça abraçada!
Publica un comentari a l'entrada