El Jesús Mª crec que és el primer que em va possar un comentari a Rebaixes per allà al juny-juliol de 2008. Des d'aleshores no hem parat de contactar en les diverses parceles esplèndides que ens ofereix en el seu blog UN RACÓ A DALT DEL MON. Tenim els dos coneccions en el seu poble natal i això ha fet un contacte més humà i tendre del que podria ser d'altra manera. Jo el veig com una persona molt implicada en tantes coses que m'esgrrifa com pot superar tant de treball, si que al costat té a la seva esposa que de segur li dóna algun o molts cops de ma, i ara amb el seu fill, l'esperonament és més encara. Jo diria que en la xarxa i fora d'ella té un lema : Comprar, Vendre i Donar, amb totes les variants que aquestes paraules puguin significar. Li agraeixo el bé que m'ha fet. Des d'el seu blog vaig començar a conèixer... Doe, Malka... i un seguit de blogaires que uns han desaparegut i altres estan aquí fent-ne de les seves com tots.
Jesús, un petonet pel teu fillet Marc... I gracies a la Maite i a tu. Anton
17 - 3 – 10
..........
Teulat vell.
Llibre de pàgines antigues
que llaures solcs de versos
mirant el cel de sol, pluja i vent.
Rústec t’alegres dins del temps,
vetust i hirsut entones cants
en la tardor de ton passat
esperant un clam seguir
d’hores que no maleeixes.
Voldria ser com tu
per aguantar les envestides
del destí cru i insatisfet
que no em té compassió
i passo del sol calent
a la pluja del plor
o al vent que vol esborrar
la nafra impresa en mon ser.
Teulat, llibre vell,
n’ets exemple inclement
d’un patir de desconsol
que el teu llibre em dicta
en el rugós carnatge
que, avui, com tu,
mon cor hi estreny ses ales
9 comentaris:
Poesia, ets una vegada més increïble i admirable, Anton.
Una abraçada de bon dia!
Estic amb la Carme, passar per aquí sempre et deixa una sensació de calma, pau i serenitat que és d'agraïr.... Una forta abraçada :)
m'emociones, gràcies i una abraçada ben sincera
Les teves paraules, plenes de sentiment, ens emocionen cada dia...
Una abraçada ben forta!!
Cada dia penso en el teu dolor i no tinc paraules, en canvi, tu en tens tantes i tan agraides! És a tu qui hem d'agrair tots que ens regalis ambaquests poemes! Gràcies Anton que, malgrat tot, sempre et queda poesia... com n'hem d'aprendre!
Clar que vosaltres m'esperoneu, si no no sé si continuaria. Gràcies.Anton.
Sí que has de continuar... les teves paraules arriben directes al cor!!
Tens el cor de l'amic entranyable i les paraules de poeta. No deixes de regalar-nos la teva presència.
Una abraçada molt forta.
Les teves belles paraules sempre aporten serenor.
Tu sí ets un exemple per a tots nosaltres, aprenem tant de tu.
Una abraçada ben dolça.
Publica un comentari a l'entrada