Per si us ve de gust entrar en la WEB del meu fill en Josep Anton.
Fa temps que la tinc en bona estima aquesta fotógrafa que fa miracles. No sé com un dia la vaig trobar i des d'aleshores li he anat collint fotos diverses, esplèndides, sensacionals... quasi diria impossibles de que fossin veritat, però ho eren i jo hi anava col·locant els meus trenets, alguns amb encert, altres... però hi gaudia. Les més expressives gràcies . Avui fins el poema està inspirat en la seva obra... Quina benedicció de foto ! Gràcies pel que has fet i fas per mi. Anton.
......................
15 – 3 – 10
Fins el metall regalima plor
en intens desconsol que esclavitza...
Però tu, escultura, ets aquí...,
d’ELL sols l’esperit avui transita.
Estic zelós de tu, metall plorós,
per que la meva estima
dins teu com mirall no s’eternitza
i em deixa viu en son xuclar d’amor
al ser volgut que, a mi,
ara, em paralitza.
6 comentaris:
Un petó i molts ànims!
Em sembla que t'has passat una mica Anton, parlant de les meves imatges, però t'agraeixo la teva amabilitat!! Em sento contenta que aquesta t'hagi inspirat i t'hagi ajudat a escriure tot això que portes dins.
Una abraçada molt forta per tots vosaltres.
El dolor paralitza , quina gran veritat. S'atura el temps i quedes fora de lloc.
Que l'escalfor de totes les abraçades et reconfortin amic Anton!
Anton, no sé què dir-te...
Les paraules s'ofeguen dins la meva gola, i les llàgrimes s'estimben per les meves galtes, sentint-te així de trist.
Voldria tant poder dir-te quelcom que et fes sentir millor.
Dins meu t'abraço.
Anton, els teus poemes d'aquests dies són tan plens de sensibilitat que les teves paraules ens arriben endins com mai.
Una gran abraçada!!
No podies haver trobat millors paraules per acompanyar aquesta preciosa fotogrfia de la Montse.
"Fins el metall regalima plor en intens desconsol que esclavitza..."
Jo m'he quedat sense...
Una abraçada d'estimació.
Publica un comentari a l'entrada