foto de Maria Montané - la Mariona - del seu album Picasa, una íntima amiga de tota la famìlia.
LA BRUIXETA un simbol fet muntanya a ponent del nostre poble
A tots els que heu estat i esteu per aquí donant les vostres mostres de condol. Gràcies. Anton.
...................
16 – 3 – 10
Em sabateja el dolor
I veig la teva pressa...
Una puntualitat
Que batallava lluita complerta
Contra el temps.
Li volies passar al davant
Per arribar primer a meta,
Suant l’esforç
I mai quedar-te enrere
Portant el solc ben net,
El solc de teva fal·lera,
El solc de exaltada voluntat
Acomplir la teva cuita
Seguint sempre endavant
..........
.Per si us ve de gust entrar en la WEB del meu fill en Josep Anton.
..............
..........
.Per si us ve de gust entrar en la WEB del meu fill en Josep Anton.
..............
6 comentaris:
Les sortides i les postes de sol es confonen en una fotografia.
Les dues són importants pels que albirem l'horitzó.
Una abraçada, Anton.
Un fotografia plena de caliu, com les teves paraules, que les transformes del dolor en poesia.... Un petó, amic Anton
Mentre jo veig el ponent, a l'altre costat deuen veure la sortida... esperançzda d'una llum que per mi es fon en la ombra inclement. Gràcies a voaaltres tots. Anton.
La Cris ha escrit el que jo pensava... transformes el dolor en poesia i no només el dolor, sinó totes les coses. Una abraçada, Anton.
Em sap greu, Anton... l'altra costat, ja és tota la llum que el teu fill ha irradiat...; i quant hauràs fet, tu, Anton, per preparar-li, aquest, el terreny dels seus solcs ja, ben llaurats, tal com cantes, amb dolor que colpeja, en aquests versos?
Una abraçada, Anton
Una fotografia preciosa aquesta de la Mariona i unes paraules plenes de sentiment amorós.
Vaig a veure el link.
Rep una abraçada ben sincera.
Publica un comentari a l'entrada