Que surti, Antón, que surti la llàgrima... ell et mira i és amb tu, potser seria a la cassolada? I si t'ho mires donant els teus ulls al teu fill? Una abraçada!
Doncs deixa-la sortir i aneu fent el que us vagi sortint del cor. Fa tant poquets dies... si no us ve de gust no us hi barregeu... no cal forçar les coses. Una abraçada.
3 comentaris:
Que surti, Antón, que surti la llàgrima... ell et mira i és amb tu, potser seria a la cassolada? I si t'ho mires donant els teus ulls al teu fill? Una abraçada!
Doncs deixa-la sortir i aneu fent el que us vagi sortint del cor. Fa tant poquets dies... si no us ve de gust no us hi barregeu... no cal forçar les coses. Una abraçada.
És tan bon consell el de la Carme!!
No cal forçar les coses... és normal que no tinguis ganes de festa... Poc a poc, potser de la mà dels nets, arribarà la serenor...
Abraçades!!
Publica un comentari a l'entrada