dilluns, 25 de gener del 2010

505 .- SET VIDES TÉ UN GAT, I, NOSALTRES........... foto google imatges




SET VIDES TÉ UN GAT, I NOSALTRES ?
...........
PRIMERA VIDA --.Sentia una alè desconeguda, el colliren per el ganyot i el  tornaren a deixar al jaç, A seva orella els gemecs dels germans. Al poc, cap gemec, s’havia quedat sol

SEGONA VIDA --.Li diran l’escuat des d’ara. S’ha salvat de miracle de la pota del ruc. Però la cua ha quedat tallada i no podrà estarrufar-la ja mai més.

TERCERA VIDA --. Sort d’aquell tub que en la carrera davant del gos ha trobat. A dins està més segur que a casa i que ganyoli aquell afaram.

QUARTA VIDA --.  Allí al terrat de casa, les  revencillades que els budells li donen no les pot resistir i donant tomb s’apropa als barrons de la barana i en un mal impuls passa entre elles i cau al buit, Tres pisos el separen del terra que donant volteretes hi arriba, amb el pensament de morir.
Les potes resisteixen l’embranzida...

QUINTA VIDA --.No volia menjar-se’l aquell ratolí. Com embadocat es va deixar embocar, però la gana després d’hores de treball que no podia abandonar ja que les femelles li espremien l’anima... Ho va vomitar tot i encara ...

SEXTA VIDA --. Quan l’aclaparava el menyspreu de la seva companya que no el volia ni fent-li les millors magarrufes, ja que ara s’estimava a un company de vestimenta blanca...


SEPTIMA VIDA --. Havia aguantat tots els pals, però ara fins l’amo, malmirrós com estava, el posava al carrer per que qualsevol bestiot el deixés per enterrar,  Abans d’una mort indigna,  se’n anà al lloc que sa mare li ensenyà un dia, la cova on ningú faria de les seves despulles cap abric de la seva pell i cap gos, el gran enemic, li rosegaria els ossos. En la sobauma seria etern.
.

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Segur que sí que si ens poséssim a comptar vides que hem salvat ens en sortirien unes quantes!

Divertit, Anton dels gats!

assumpta ha dit...

Tots nosaltres tenim una mica de gats, no?
He de donar gràcies, perquè molts cop m'he trobat amb un tub just en el moment que s'apropava el gos...
Diferent aquest post i m'agrada.

Fa dies que no em passejo gaire, no m'ho tinguis en compte, necessitava fer un petit resset.

He escoltat el poema i he sentit la teva veu...
:)

Petons, Anton!
Smuacks!

rebaixes ha dit...

La porta s'obre sols empenyent amb bona voluntat...Endavant.El gat no us molestarà.Anton.

Assumpta ha dit...

Doncs és per pensar-ho... sí, sí, això s'hauria de pensar bé una bona estona...

Cèlia ha dit...

Deus tenir porta amb gatera, per campar la vida que li queda...