Demananat un taxi de Lisbeth Firmin -2004
Aficionat a la pintura, de tant en tant feia visites a les galeries d’exposició. Hi trobava gust en veure
les realitzacions.. Comprava poc, per no dir gens,
En un angle de la sala hi va trobar el quadre que us ensenyo...
No podia ser, representava el seu cotxe blau .Darrere d’ell el de groc,un taxista no en sabia res. Però, per més inri, ell diria que la dona del paraigua... la coneixia.
Buscà l’encarregat de la galeria. Preguntà el preu. La procedència ja la sabia en quant a pintor... Una noia desconeguda, però, renoi, s’exaltava al comprovar moltes casualitats.
Recordava el moment en que un dia plujós es trobà amb la seva dona al sortir del treball ...
Comprà el quadre i embolicat se l’endugué cap a casa. Sol que era, buscà un lloc. Tragué l’andròmina que hi havia penjada i hi condicionà el que portava.
Al sentir la porta del pis que s’obria , fou a rebre a la mestressa.
- Noia, tinc una sorpresa per a tu.
- No serà aquell regal tant esperat...
- Sembla ser que no. Entra. Mira, Tu coneixes aquest quadre ?
-I tant, l’he pintat jo... Però com ha arribat aquí?
- Teu, tu ets pintora ? No en sabia res... Per que m’ho amagaves ?
La sorpresa ha estat superlativa i la conversa ha aclarit molts conceptes sobre les dos identitats.
- Jo, estic d’esquena, per resguardar la meva persona... que ningú em conegués i ens donem la cara.
Volia significar que per els altres no soc res, sols per tu... No crec que el teu cotxe em vulgui atropellar... Sé que m’estimes. Ho demostres al comprar el quadre que et pensaves pintat per un altre.
Ho vares reconèixer tot...
- Em costava d’explicar com havia nascut aquest quadre, quin cap l’havia maquinat... Érem els dos i era per nosaltres,,, Creia que sabia quelcom d’aquest art... Veig que he caigut a la teva ratera... Pintora !
7 comentaris:
Té gust a "TU".... genuí, i tendre, no podia ser d'una altra manera.... gràcies, un relat magnífic :) Una abraçada!
Sí, estic d'acord amb la Cris du la teva signatura, Anton!
Sempre amb l'amor i l'estimació de rerefons, m'agrada!
Petons.
=)))
No és gens fàcil, mirar i interpretar un quadre.
Els colors i les formes es tornen vius i irrepetibles si es fa amb amor.
M'agrada llegir-te.
Molt bon relat, Anton, amb sorpresa final i tot!
Ell ha reconegut el moment, ella es donava a ell... però perquè amagar la seva altra passió?
Una agradable sorpresa feta d'amor!
felicitats Anton1
"Volia significar que per els altres no soc res, sols per tu..."
Bé, i tant que per ell és molt important, doncs ha comprat el quadre...
I a més, a partir d'ara, també serà important per a molta gent, doncs com a pintora en sap un munt jejeje el quadre m'agrada molt! :-))
Publica un comentari a l'entrada