14- 12 – 09
Els floquets de neu revolant per ajocar-se.
Un vent suau els sostenia baixant-los poc a poc.
Relliscaven els germanets i al terra apropar-se
miraven i miraven buscant inquiets bell lloc.
Veieren unes pampes, fulles a breu tacte,
mig verdes en aquell ínclit temps de fredor...
Elles aixecaren els talls fent mans per distingit contacte
i reberen als floquets com fills sortits del cor.
Floquets de neu, paraules estimades, paperetes
que baixeu al terra per conhort de tots...
Fulles, nosaltres, la saba corre per venes estretes
que volen anorrear-les i fins secar-ne el punt d’honor.
Veniu, floquets i conserveu-ne
Nostre delit, concòrdia i voluntat.
Veniu, floquets i preserveu-ne
El que volem pels fills, LA DIGNITAT.
5 comentaris:
Ostres Anton, quina bonica enfarinada us ha fet per la T.E. semblen postals de nadal!!!
Desitjo que no us hagi representat cap entrebanc en les tasques diàries.
"Floquets de neu, paraules estimades..." "Veniu, floquets i preserveu-ne el que volem pels fills, LA DIGNITAT".
Completament d'acord Anton. M'encanta aquest poema!!!
Tan de bo que així sigui. Una abraçada!
;)
Una mena de calfred emotiu i patriòtic em recorre l'espinada en llegir-te. Gràcies, Anton.
Hem anat normals. Pràcticament sense molèsties, amb la por de que ens aixequéssim del llit amb un llençol del madriz...
Crec que molts fem el que podem... Nostre desig no desideix, si fos així.. Anton.
Un poema com sempre adient i ben trobat.... les fotos una meravella, neu i més neu, m'encanta!! L'hivern ja arriba eh? petons i una abraçada Anton :)
Magnífic... amb a foto de l'-assumpta- un conjunt preciós :-))
I la neu d'aquest any! I tant que és una bona enfarinada! jeje... aquí a Reus, vent, vent i vent (n'estic ben farta)
Publica un comentari a l'entrada