divendres, 13 de novembre del 2009

442 -- A VORA D'ALTES EL PLANTAREN... foto reporteros sin fronteras

Per al Joc literari nº 133 de Jesús M. Tibau

13 – 11 – 09

A vora d’altres el plantaren,

menut com un escagarniu,

sa força de brot li donaren

les arrels que marcaven son destí.

Va créixer segur de sa niuada,

volia veure el sol i el blau de cel

i pujava amunt cada anyada

superant en l’albereda a tot donzell.

Quan la primavera de goig es vestia,

el verd maragda tenia en ell nou cell

i amb fullam tendre la joia assolia

de ser-ne el més ufanós, el més valent.

Ombriu per tota cuca projectava,

allotjava en ses rames garses, gralles i corbs,

reietó i verderol en branquillons culivava,

Era raser d’estiu per tot el mon.

Quan les primeres gelades feien meta,

tot el fullam verd de son vestit

sabia que era hora, que en sa pleta

canviessin les fulles el color d’estiu

i que fessin coloraines per la catifa

que sa policromia fos collage intens,

que una a una a terra fessin rifa

per que la princesa adornés sos peus.

I així ho fa cada any i no s’ho salta

ell honora a sa dama la Tardor

i espargeix son vestit, no li fa falta.

Prepara son cos que dormi un seré repos.

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

És el cicle de la natura! :-)
Ara reposarà... i a la primavera despertarà :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la teva participació i el teu suport als jocs literaris que proposo

Carme Rosanas ha dit...

Preciosa la tardor!

assumpta ha dit...

Un dolç petó de tardor, aquest que ens has deixat.
Preciós.
=)