1 – 9 – 09
Baixem avall, avall,
com el riu vell, amb nova aigua?
Érem, allà dalt, gotim d’un principi
I ens ajuntàrem a altres
I ara fem un flum copiós
Que ens arrastra.
............
Abans retornàvem a sirga.
- Pas del’Ase o del ruc -
Ara un tros de ferro
per camins al costat teu
com sequiols
- catúfols lligats -
ens canvia...
...........
1 – 9 -09
Mira com baixa l’aigua...
Algun bon o mal esperit
amb ella es trasllada ...
.............
1 - 9 - 09
I en el centre de la vall, l'aigua.
Som a peu del pas de l'Ase, lloc màgic.
Les barcases a ple per corrent de riu
baixaven carregades...
Avui, rellisca el líquid amb l'esperit ple...
Recull des de l'infinit, al lluny, el planys
que derrumben ses anhels de beguda sana.
Alegries, poques,... Pasaren. Van lluny, lluny...,
els temps de misericordioses aigües
que podien curar ferides i fins calmar la sed.
Avui, acompanyant del carro de ferro
per un voral i el carrer de gasolina a l'altre
ben acompanyat t'obres pas.
Tot avall, tu ...!!!
Ells, amunt i avall, ells sí...!!!
Ja no cal la sirga
per remuntar corrents adverses...
............
I se'n en riuen de la teva eternitat,,,
Sense tu...?
QUÈ...?
Son aigua i volen viure sense...
Què intel·ligents son...!!!
4 comentaris:
Justament ahir navegàvem aquest riu a la seva desembocadura.
Entrava més aigua, que no pas en sortia.
Així hem encertat, mes o menys.
El riu tothom el vol quan els fa falta, després com si fos un esperitat, i és que l'aigua, és l'aigua... Anton.
Que boniques les imatges. I els teus versos també. Fan venir ganes de navegar com la Trini.
Doncs mira, a mi els versos i les fotos de l'aigua m'han refrescat!! :-))
Publica un comentari a l'entrada