foto del album Picasa de Mariona
el títol el portava la foto escrit per la Mariona.
31 – 8 – 09
COM UNA BONA ARREL
Seca soca t’han crucificat a teva terra,
has sagnat l’últim llevat de vòmit de pa.
Retallaren el panal i et feren ferotge guerra
i trencaren tes arrels i soca els xurracs.
Desmembraren la excel·lència de fulla i ramatge
de ta cabellera la tisora se’n burlava amb renecs
i et deixaren cul cagat teu noble heretatge
com si mai de mai fossis res de res.
Tu donares presta manduca a dèbils boques,
encinglares la gana que ni justia prop teu.
Ara, et canviaren per posar grans grups de roques
per fer-ne cases de guany per usurós mantell.
Tot el que et resta aferrat a la terra
qui sap si ho deixen a podrir a poc tardar
i les veus a tot entorn seran ja de desferra
i en tu, ja morta, melitxes i formigues en faran blat.
Ta volgut mal el diner que circula,
ja mai més et posaràs birret i casulla
el progrés ferotge t’ha extremunciat.
4 comentaris:
Anton, realment fa pena veure aquest a arrel...
la paraula de comprovació em surt Tintin... m'han fet somriure.
Si fa tristor veure allò que queda del que va ser un bon arbre, més en fa després de llegir el poema que li has dedicat.
Belles paraules per un cruel destí.
Una abraçada.
La natura no en perdonarà tant desgavell!
Bona nit Anton!
Quin escrit més maco.... felicitats, i a la Mariona per la foto eixuta de l'arrel.... Salutacions :)
Publica un comentari a l'entrada