dimecres, 15 de juliol del 2009

338 .- EL FOGARDAL EL TENIA DAVANT...

15 – 7 – 09
El fogardal el tenia davant
calentejant la fredor seva.
La mare torrava el pa
senzill, lluint en torradora.
amb espetecs de brases atiades
amb molls de ferro colpejant
el ressec tronc es rostia
com tocino dalt la bancada...
Ell, tot foc i cendra
i jo content d’assaborir-ne el flam
que em parlava de pa calent.
El plat groc a ma plena el suportava
amb un raig d’oli fent rosta molinera
Trencava a bocins en plat a falda
i la boca consumia les orelles
fetes llesques d’un pa de blat.
entre foc i gana mastegada
Minvant la fredorada haguda
en aquell cos tendre que poc deia
i sense demanar acomplia
el seu somni de pujar
amb el fum per la fumera.
Somnis que el braseral clamava
amb son groc i roig de congruència
i és que mirar el flam,el flam se’t enduia
amb moure sinuós,bram de llengua
que de boca surt i no s’ofega.
Quina satisfacció aquella menja
Que amb porró dalt taula ple de negre
amb ma alçant –se el broc que raja
el collia com a germà gran
que t’aconsella i et consola del fred passat
en la cruel nevada.


2 comentaris:

Assumpta ha dit...

Quina cosa més bona, Anton!! :-))
Pa torrat a la brasa amb un bon raig d'oli!! Fins i tot ara que fa poc que he dinat en menjaria una bona llesca jejeje

rebaixes ha dit...

M'ho vaig imaginar al veure la mestressa que feia pa amb tomàquet, i em va venir a la memòria quan de menut la mare ens torrava el pa,com unes orelles de gegant i jo i els germans vora el foc...Mirar el flam canviant que puja per la fumera ... Mira, records. Hi han coses d'aquestes que avui ja no es donen, i de veureu a que t'ho expliquin...
Anton.