A la nostra estimada cunyada MªLluisa en el seu decés27 – 6 – 09
On és l’infinit?
Aquí tenim el finit
Obrirem la nit ?
................
I..., es presentà en el cim,
la ma obria el lucernari.
Molts anys de lluita i patir
amb crues denes del seu rosari.
I..., ara, ja dalt, dalt de tot
veuria, tindria l’Infinitesa ?
Trencava el cordó unit al mon
per contemplar la Reialesa...?
....................
Ara, que ja ho has copsat,
dóna’ns senyal de ta Vida...,
qui més qui no, va esperant
saber...!!!
On és l’infinit?
Aquí tenim el finit
Obrirem la nit ?
................
I..., es presentà en el cim,
la ma obria el lucernari.
Molts anys de lluita i patir
amb crues denes del seu rosari.
I..., ara, ja dalt, dalt de tot
veuria, tindria l’Infinitesa ?
Trencava el cordó unit al mon
per contemplar la Reialesa...?
....................
Ara, que ja ho has copsat,
dóna’ns senyal de ta Vida...,
qui més qui no, va esperant
saber...!!!
Si l’infinit és o no mentida.
2 comentaris:
Tothom sap que això és molt ìntim.
l pas que has donat,n el poies cqanviar. Anton.
Em sap greu, Anton.
La mort d'algú i més quan es algú estimat, són un cop dur.
Rebeu una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada