dissabte, 6 de juny de 2009

302 -- CROSSA D'IL·LUSIONS

Foto Banc de fotos. Espais forestals
6 – 6 – 09
Crossa d’il·lusions
Perduda
En el fenàs,
En el fullam
D’arbre sec.
No et tinc a la ma
Com jo voldria.
Ajupit,
T’he perdut
Per voler jeure
Al fenàs,
Al fullam
D’arbre sec.
Retorna,
crossa d’il·lusions
I fem camí
Junts de nou.

12 comentaris:

Cèlia ha dit...

Que bonic i que trist! Les il·lusions són una crossa? mai m'havia adonat... Doncs que torni, perquè sense crossa no es pot caminar!

rebaixes ha dit...

Crosses que ens ajuden a caminar, al menys amb el desig cap la felicitat.
Per arribar al punt màxim hem de voler-lo, potser aquesta crossa que ens incita...
Em sembla que ens comprenem. Anton.

Assumpta ha dit...

Anton... la crossa d'ilusions ens l'estàs deixant a tots nosaltres continuament... per això ara no la trobaves :-)

Mira, te la porto jo. Estava a Personatges Itinerants :-))

rebaixes ha dit...

No me la vaig deixar la crossa,coses del magí, em sembla que ha criat i li ha sortit pollans i tothom vol collir-ne...
Sort que ni han queen tenen no la perden mai i n'hi haurà per a tots. Anton.

zel ha dit...

Tens les crosses de l'amor i la companyia, les millors del món, Antón.

I tens el gran üter (si m'ho permets) d'on neixen mil crosses de regal per tots els qui t'estimes, les fem servir per anar tirant per aquest costerut món! Un petonàs, estima!

Carme ha dit...

Anton, regales il·lusions ... arreu. Si la il·lusió és una crossa, benvinguda sigui... però aquí veig que fem camí junts, una bona colla, amb crossa o sense. I m'agrada aquest camí. Una abraçada.

rebaixes ha dit...

Clar quem de fer camí. I quan ens juntem sebla un exèrcit amb la ploma i el pper, res de fusells ni bales, amb la caritat i germandat de voler assolir les cotes més altes d'estima... Per allà a P.I. hi ha bombo i platerets que no paren. Etan de festa i de les grosses. Anton.

joan ha dit...

M'ha agradat el teu poema, però jo crec que:
Per la il·lusió de la vida no em calen crosses. Però sí, quan d'il·lusions vull viure.

- assumpta - ha dit...

L'important és el camí que fem plegats. Potser sí que de vegades cal dur la crossa, però tot i amb això amb les il·lusions a la motxilla, hem de seguir fent el camí.
Petonssss!

rebaixes ha dit...

Jo vull significar la crossa -sìmil- de la il·lusió que l'he perduda per no tenir comediment d'ella, després la trobo a faltar.
Res tonteries meves.
I és que la interpretació de qualsevol text pot tenir varies lectures,i crec que aquí radica la excelsitut.
Jo moltes vegades quan el penso i quan escric, me li dono el segon sentit, mira,m'agrada. Ara per que em llegiu algunes persones com jo llegeixo altres, però abans ningú em comentava res, i havia de fer-mho tot, fin dir-me per animar-me, mira, t'ha quedat bastant bé. Que si un no s'acontenta és perquè no vol.Anton.

joan ha dit...

Veig el bosc i em meravella l'abundor natural. Tot de cop em ve una flaira i m'extasio. Respiro a fons i són un home nou.
Anton, tu respires la flaira que capta la teva voluntat i vas avant, i segueixes. És el camí que diu l'Assumpta i si es fa equipat de debò, no cal bagatge ni crossa.

rebaixes ha dit...

Però en aquest camí un pitxelet d'aigua o una font com les vostres, de tots, per poder regalar-se en el beure i uns intants de repós,és un cordial per seguir avant. Gràcies, Anton.