dimecres, 3 de juny de 2009

299 -- ROSELLA

fotos propies

16 – 5 - 09
ROSELLA
................
Com si fos sang de la terra
que s’ensenya a tot el mon
entre flor groga i blanca aterra
marcant-ne de roig l’entorn.
En la breu tija empinada
desplega el vestit sedós,
beneeix l’ambient de colorada...
Oh, roselleta, digna flor !!!

Color de catifa de reialesa
estén tota la vestimenta
marcant fita nova de color.
Conscient la reina té l’empenta
caminant amb sabatetes d’or.

5 comentaris:

Joana ha dit...

Quina flor tan atrevida, lluent...
No m'stranya que camini amb sabatetes d'or....
Preciós Anton!

Patrícia Montañés ha dit...

Moltíssimes gràcies per cada comentari que em deixes, Anton! M'ha arribat al cor que em desitjis la mateixa sort que desitjes a les teves nétes. Moltes gràcies, de debó.
M'ha agradat molt el teu poema, i trobo que aquesta flor és autènticament meravellosa, amb uns colors tan vius...! Cuida't

Assumpta ha dit...

Anton!!! Tu sí que en saps :-)

Ai, i responent al que em comentes al post anterior, dir-te que la meva participació a P.I. és un petit "repte" de la Carme... que, per cert, m'està fent sentir molt feliç :-)
I és que la Carme encomana positivitat, eh? :-))

Carme ha dit...

Assumpta! tu també em dibuixes somriures... eh?

La rosella és un poema preciós Anton. Crec que deu ser la flor que té més noms locals de cada comarca ... a Osona en diuen gall-galleret. També n'he sentit dir Puputs... i segur que me'n sortirien molts més si m'hi entretingués.

rebaixes ha dit...

La foto de la rosella quan l'he posat he quedat msravellat.
Son coses que la camera hi té quelcom a veure, La que tenia abans no treia coses aixì.
Gràcies a tots pel que us inspira el post. Anton.