dissabte, 30 de maig de 2009

296 -- CANTATA A BATEA


El dia 2 de juny del 08 vaig iniciar aquEst blog a BLOGGER, abans ja ho ha via fet amb
DEIXALLES a TINET. Allí vaig muntar apart de la categoria General altres apartats, entre ells el de POBLES. Avui voldria recordar aquesta poesia que em va possar a prova. Està editada també a RETALLS VELLS
.................
28 Abril, 2008 17:25Publicat per anforsa, POBLES - DEIXALLES TINET
-----------------------------
C A N T A T A A B A T E A
Composició en Acròstic.
Escrit d’Antoni Fortuño Sas.
La Torre de l’Espanyol a 18 de juliol de 2007.
Dedicació especial a la Sra. Anna Galceràn, com
directora de la Coral de La Torre, i a la meva parenta
llunyana Angelines i als seus pares en record pòstum.
Naturalment, a tots, bateanes i bateans.
................
NISSAGA -- Violí i piano
DOna’m el goig del teu somriure
REomple’m la copa amb el teu vi,
MIra’m als ulls que de Tu vull escriure,
FAcilita’m el llibre de ton destí
SOLament narra el que vas viure
- LA glòria i nissaga de ton infinit -,
SI junts caminem el camí lliure
DOna’ns a tots l’aroma del raïm.


L’HERÊNCIA - Violoncel i piano
DOt tens, BATEA, de reina i deessa.
RECculls el nèctar de ton gloriós cep.
MImes a qui el tasta amb dons de princesa
- FAma noble de vi ranci i novell -.
SOLa atrapes deliris de bellesa,
LAtent en Tu guardes passat i present.
SI en Tu no prosperà mai la vellesa
DOna’ns a tots el suc del teu sarment.

LA TERRA - Violoncel i piano.
DOrava la llum teva sarmentada,
REsava la pluja terra i fullam.
MIracles de focs argila mullada.
FAvors de joia mesclen carn i sang -.
SOls casament de cap pare i brocada
LAboraran produint bon sagal.
.SIlenci en el trull, tot ho és la sagnada
DOnant al espai l’ hereu del terral.

EL TEU NOM. – Quartet de corda.
DOncs tindràs sempre nous dies de glòria,
Rebent en tos braços el càntic nou.
Mil musiques encetaran ta història
- Fàcil paraula i dolça veu que es mou -.
SOLatjada de mares i memòria,
Labor de segles, premi de bon sou...
Silenci? No acut. En tens altra cabòria,
Doncs pensem exaltar sempre el teu nom.

LA DONA .- Quartet de corda i piano.
Dona: - Àvia, mare, filla o germana -.
Retens en Tu la gràcia eternal.
Mires amb cor de joia la gran plana-.
FAvor de la terra que estimes tant -.
SOL i lluna t’han fet teulada blana,-
LA força i esperit fembra del treball -.
SI mai has fallat, ara et sents ufana,
DOncs vius amb fermesa i feminitat.

L’HOME .- Quartet de corda i piano.
D’ HOme tens virtuts de constants guanyades,
REra queden falç, aixada i caçut.
MIraves un dia les passes donades
FAnàtic veient-te en el nou talús.
SOliloquis has tingut en nits marrades-
LAcònica parla, treball segur -.
SI avui no esperes amb les mans plegades...
DOt atrapes per present i futur.

10 comentaris:

Carme ha dit...

Quina cantata! Quines idees! Ets un artista polifacètic i molt creatiu, Anton. Felicitats!

rebaixes ha dit...

Quan arranis la meva edat, no sé el hauràs fet.Jo he alcançat tot això amb 16 anys, abans, poca cosa, ara veig que faig tard hi he d'aprofitar a aprendre de tots vosaltres i no us ho creieu però m'esperoneu a seguir...
......
Tu estas preparada
i una capacitat envejable de treball, voluntat, saber fer que no set pot negar. Continua que tens molt camí...
En el meu cas qui no hagués començat més aviat,...
Avui tenim moltes coses... i no les apreciem prou. Una abraçada. Anton.

GAIA ha dit...

Enhorabona per aquesta cantata!
Estic d'acord amb la Carme que ets un artista polifacètic (pintes, fas versos, fotografies...)

Joan Martín ha dit...

Bell càntic.
Salutacions

Cèlia ha dit...

Si sabés música li posaria uns sons preciosos! 8perquè les notes ja les has posades tu). Jo també penso que tens molta creativitat i sobretot, que no arribes tard sinó que ets un mestre, que és molt diferent. Quant he après de tu i quantes coses tens encara per ensenyar-nos! Amb el teu bagatge genètic, però, no m'estranya!
I moltes gràcies per les teves sempre amables paraules... és per a mi un goig poder-te llegir en cada apunt! I saber també la teva opinió, que no sempre ha de ser bona! (quan ho fem malament, ho fem malament, el més bonic és aprendre...)

Joana ha dit...

Un plaer llegir-te!Quanta vitalitat.
Tens un regalet a casa meva...
Bon diumenge poeta!

MIA ha dit...

deunido! fas moltes coses, no estaràs ni un moment aborrit ?
endavant!

Assumpta ha dit...

De veritat que llegir-te és com adonar-se que el teu cervell està sempre "creant" :-)

Aquesta idea de començar cada vers amb una nota musical l'he trobat fantàstica!!! :-))

- assumpta - ha dit...

ARTISTA!
Sí senyor! i en majúscules. Ho "toques" tot, i per a tot i tens la mà trencada.
De tu aprenem cada dia el valor de moltes coses, la constància, l'alegria, la sabiesa, l'amistad, saber mirar a la vida de cara...
Tot un referent a tenir en compte i una joia de "jardí" el teu bloc.
Preciosa la cantata!
(A veure si ara que comença juny, torna tot a la normalitat i vinc a visitar-te tot sovint).
Com sempre, una forta abraçadaaaa i un petó.
;)

rebaixes ha dit...

Així cm els "famosos" munten els seus clubs de fans, aquí ho fe més humà, tots som fans de tots.
Allò de tu vens jo vinc jo vinc tu vens i ens contem els nostres anhels, quefers, inquietuts, ens alegrem amb l'altre, ens consolem ..., uns fans que sempre estem a punt. Una joia... tenim en nostres mans.
Avui ho escribia... Una deixalla: La bona amistat aparta diner i llençol.
Una abraçada a tots. Anton.