dilluns, 11 de maig del 2009

277 -- RECORDA QUAN LA NIT--- foto album Picasa - Mariona

foto del album Picasa de Mariona.
7 – 5 – 09
Recorda quan la nit
en el terrat de casa
sents el tendre neguit
que mai l’estel apaga....
Recorda quan la nit
mires a dalt l’estelada
i contes els punts més vius
de somnis d’esperança...

Recorda quan la nit
el garbí et besa cara
amb el petó farcit
de joia i alegria aimada....
Pensa que,
dalt del terrat, de nit,
tens records d’enamorada.

10 comentaris:

joan ha dit...

Estic malament de la vista i quasi m'han obligat a no forçar-la. L'ull esquerre em fa la guitza,
però jo no vull amoïnar-me.

Et dic això per què no sé si hauràs passat pel blog encallat des de primers d'any.

Et comento: la nit, el terrat i sobretot l'estelada que com una cúpula s'estèn, és pura màgia capaç d'inspirar aquests versos senzills però plens de sensibilitat en què t'expresses.

rebaixes ha dit...

Juan.- Normalment vag donant ullades a tots els que com tu m'agraden. Si més no, quan un edita em surt i aleshores hi vaig
quan m'és possible.
Celebraria que els inconvenients que em contes de la vista no fossin problema per abandonar tot això. Ja em falla molt el Carles Casanoves, que també té algun problema... ja dic que tenim 50 anys de massa.Bona tarda. Anton.

Anònim ha dit...

hola , molt bon escrit si senyor.
jo tambe soc escrpitor i us vull regalar el meu llibre de relats curts LA FINESTRA DE LA VIDA. el podeu descarregar gratuitament a la meva web www.historiescurtes.ppcc.cat
anims i endavant amb aquesta web.

assumpta ha dit...

Hola Anton!
Recordo les nits amb somnis d'esperança...
Ara vull també els dies amb la llum de l'esperança.
Quin gust tornar-te a llegir!
Fins la propera, rep una forta abraçada!!!
;)

Cèlia ha dit...

I és que la nit és molt especial, per lluitar amb el vent, per mirar vels estels i per tenir somnis d'esperança. I desitjo que tu no els perdis, després de llegir com n'hi ha que els comencen a perdre...

GAIA ha dit...

Quin poema tan romàntic! És que la nit és tan especial pels enamorats...

Patrícia Montañés ha dit...

Molt bonic Anton :) cuida't!

Carme Rosanas ha dit...

Que romàntic, Anton. És un poema d'aquells que si te'l dediquen te'l deus saber de memòria. Bona nit!

Assumpta ha dit...

Què maco això de "el garbí et besa la cara..." :-))

Maria ha dit...

Feia dies que no m'hi passejava i ara ho he fet!!
Realment és així.Lo terrat del pis de barna em deixa veure els puntets brillants de la nit, I més d'un eclipsi he estat allà estirada. A lo millor et preguntes, potser això al mig de la gran urbe? doncs SÍ. Naturalment no com a la Torre, però deu-n'hi-do de les observacions astronòmiques fetes a ciutat!!
a continuar,
una abraçada
mariona