Avui he volgut entrar-hi per vosaltres aquest gatet, em recorda tants moments viscuts amb eixos animalons. Els meus germans em deien l'Anton dels gats, mireu si me'ls estimo. Li he preguntat si volia veureu's i venira a vostres llars, ell diu que si. naturalment, diu que ell no necessita més gràcies que us el mireu i si li voleu dir... No us darà feina, no us embrutarà res i ve tipet de tot... És un ser virtual que us visita per que sap que teniu amor a tots els sers que necessiten protecció. Us diu MEU, que es la seva forma d'agraïr.... Anton.15 – 4 – 09 9 poema
Estesa en seca fullaraca d’arbre de ta vida,
dorms tranquil-la, somnis dins espiritualitat.
Clucs els ulls, la llum dins teu remet beneïda
la força i el poder que et guarda tot instant.
- Dorm segura, repòs constant, malson oblida.
Jo soc el guarda de tempestes – trons i llamp -
Puja al cavall blanc, jo colliré la brida,
seguiré ton somni plàcid, tranquil, real.
Estesa en seca fullaraca d’arbre de ta vida,
dorms tranquil-la, somnis dins espiritualitat.
Clucs els ulls, la llum dins teu remet beneïda
la força i el poder que et guarda tot instant.
- Dorm segura, repòs constant, malson oblida.
Jo soc el guarda de tempestes – trons i llamp -
Puja al cavall blanc, jo colliré la brida,
seguiré ton somni plàcid, tranquil, real.
6 comentaris:
Ostres Anton! Quina aquarel·la més aconseguida! Tens un do, eh? Es nota que disfrutes pintant i que t'agrada! Espero que segueixis així, de debó! Potser un dia fas una exposició i jo et vaig a veure, eh? jaja un petonet!
Un gatet preciós, i una poema que em fa recordar que s'apropa sant Jordi!
PATRICIA.- no soc d'exposicions. Tots els quadres els dono, sigui a la famìlia, sigui a amics o a estranys, tant importa, el cas que si un pot somriure per veureu, per tenir-ho jo ja tinc el gran premi, el premi de veure el contentament d'un altre ser.
Si te'n agrada cap el culls i si en vols un en particular, ja saps... aquì estic per complaure't a tu i a qui sigui. Anton.
CELIA .- T'agraeixo que em donis el teu mirar al que jo he abans fet mirant.gràcies. Anton.
Al terrat de casa meva
passejava sempre un gat,
els ulls grossos com taronges
i els bigotis estirats.
Mèu, mèu, el gat cantava
mèu, mèu, dalt del terrat.
(Bofill, F; Puig, A)
Als nens de la meva classe els hi encantava recitar aquest poema del gat....
Salut!!! Una abraçada!!!
Uaaaaaaaaau, quin gatet més preciós!! jejeje...
Bé, amb l'hora que entro ja està dormidet... tot tranquil·let. Me'l miro i fluixet li dic "bona nit, gatet"... i marxo poc a poc sense fer soroll :-)
Publica un comentari a l'entrada