dimarts, 17 de març de 2009

234 .- CAMPANAR,VELL CAMPANAR .- quadret acuarel·la d'Antoni Fortuño.

El campanar del poble de La Torre de l'Espanyol abans de la seva restauració.
El patiment de l'anyorança el pot tenir aquella persona que ha marxat del poble per guanyar-se els mosos o per altres infinites raons que la priven de veure son campanar i escoltar aquelles campanes que porten moments alegres i tristos. El campanar i la veu poden representar metafòricament, tot l'entorn amb les persones
amb qui ha conviscut i que lluny li fan falta.
Qui sap si també el ser estimat que ha quedat prop del campanar esperant el retorn...
..........................


16 – 3 – 09
Voldria de nou escoltar la teva veu fina
com oreneta que entra en el teulat,
que revolessin papallones de parla
en mig de mon ingràvid pensament.,
que mallessin les notes de ta melodia
en el brancall de l’arbre de ma pensa
i declaressin guerra al silenci vivent,
que rejovenissin hores de record tardanes
com piano el teclegen per embellir
amb la remorosa aigua de ses notes
en un esclat de corals en joiosa festa.
Voldria de nou escoltar ta veu fina
dins l’esbarzeral del mon que em culiva.

5 comentaris:

MIA ha dit...

tens raó,jo visc a 300 m del poble vull dir que encara veig i escolto tocar les campanes, i m'agrada, potser si les tingues tocant a casa em molestaria , o potser t'hi acostumes. abraçades.

rebaixes ha dit...

Abans feia falta per les hores, ara en molts casos és un monument dintre del poblat.Des de on treballo, per el balcó el puc veure i si surto de la població és el referent que supera les cases, en les ciutats... jo no es tant segur. Anton.

Assumpta ha dit...

Ja tenim el primer!! :-))

A mi m'agrada moltíssim sentir les campanes :-)

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies, artista, per la difusió dels jocs literaris

- assumpta - ha dit...

Ai, Anton, llegir-te sí que és com sentir la veu fina de la que parles. Ja et trobava a faltar, jo ja !

He estat mirant les aquarel·les del post anterior i sembla que de cadascuna en podràs escriure tota una història, com en aquest cas la del campanar.

Sí, entenc perfectament com en aquest cas es poden sentir les persones que éssent ara fóra vil·la troben a faltar l'imatge del campanar sobresurtint per damunt o bé el so d les campanes.

És d'aquells sons, que jo si més no, no em canso d'escoltar.
A la Figuerosa, no sé per quins set sous, varen deixar de tocar les campanes i ara criden els feligresos a missa, a cop de música de cassette. És una bajanada de les grosses !
On hi hagi el so de les campanes, la resta ja pot anar escapant la boira !!!

Bé, és que quan em poso a escriure o a xerrar...
Hauré d'aprendre a sintetitzar com en Tibau, aiiiissss.... em sembla que no en sabré mai !!!
Un petonettttt Anton!

Espero ja la següent història !
;)