dimarts, 10 de març del 2009

228 -- LA BASSA FA DE MIRALL DE LA PRUNERA

La prunera i la bassa han fet conlloga. El mirall realça la bellesa.
Dia de casori, tot l'entorn ho certifica.
Ha parat el vent molest. Llu el sol.
Fins moixonets i coloms s'apresten a alegrar el jorn sublim.
Llegenda de somnis dolços es prepara...
Un perfum sàpid tot ho commou .

10 – 3 – 09
Es complau mirant-se a l’aigua la prunera,
admirada fins pel cel, el vent i el sol.
Es dia de glòria en son camí... En fa cacera
banyant-ne tota sa puresa de blanc neu color.
L’eufòria l’acompanya... Els cants de l’ocellada...
El mirall d’aigua no belluga, no alena ventijol.
Des d’ avui, princesa, per tots serà estimada...
Blancor de lliri porta dins son immens cor.

7 comentaris:

Marta ha dit...

Saps, d'aqui uns dies viatjarem a la Vall del Jerte per veure els cirerers florits. Ens agrada molt aquesta època de les florides. Pensarem en tu i en els teus arbres.Una abraçada

zel ha dit...

Humil, la prunera, un blanc que llueix poc de tanta efervescència, i malgrat tot, ens deixa un pressentiment de gust dolç...precioses paraules, Antón.

Eva ha dit...

Una imatge preciosa....
Salut!!!

Carme Rosanas ha dit...

Ja es pot mirar, ja! Presumida però amb raó. Preciosa.

Assumpta ha dit...

Jejeje jo també anava a dir, com la Carme, que és una presumida la prunera :-))

Però és tan bonica que és lògic que ho sigui una miqueta de coquetona :-))

rebaixes ha dit...

I ella us ho agraeix. Està més contenta que un ginjol. Sap que això li passa cada any, però que enguany se l'han mirat ulls de calitat extraordinaria. Ahir ja em va dir que us enviés un bes blanc com ella... Tinc por que en faci una de sèria, posar-se a caminar... Anton.

Assumpta ha dit...

Jejejeje mai m'havia enviat un petó una prunera!! Això és el Regne de la Màgia :-))
Gràcies prunera bonica, jo també t'envio un a tu!!