dissabte, 7 de febrer del 2009

003 .- NO PERDEU MAI EL CARAMEL /// I --- A STA. ÀGUEDA . poema de 1999,


L'Assumpta me l'ha enviat, però voldria dedicar-lo a tots
els blocaires sense excepció, junt amb aquest trenet...Anton.
--------------
ATENENT A TOTS ELS COMENTARIS D'AHI

A TOTS ELS QUE HI HEU ARRIBAT I ALS QUE NO HAN VOLGUT O POGUT ENTRAR,I ALS QUE NO SE'N HAN ASSABENTAT, gRÀCIES,GRÀCIES, GRÀCIES DE TOT COR. nOSÉ SI TINC FORÇA PER ABRAÇAR- VOS A TOTS. PERO`SAPIGUEU QUE SOU PART DEL MEU SER. qUE LA`PAU, L'AMOR I LA LLIBERTAT MÉS PURES SIGUIN EN TOTS VOSALTRES I EN TOTES LES PERSONES DEL MON SENSE EXCLUSIÓ, ELS QUE ENS FAN MAL PER QUE RECTIFIQUIN, I ELS QUE SON ESCLAVITZATS QUE ES PUGUIN ALLIBERAR... CANTEM A UNA VIDA NOVA TOTS JUNTS... ANTON.-------
7 – 2 -09
SOC COM UN NEN AMB EL MEU CARAMEL.
..............
En el primer escaló de seva vida
Tenia el menut a la ma son caramel
Era la llet de la mare fet carícia
De l’avia el faldar acaronant cabell
De tot l’entorn brescam rebia
I ell joiós dessucava inconscient la mel
....................................
Pujà amb goig l’escaló d’adolescència
I tenia que pagar per ser admès
A tort i a dret bombons i peladilles
Amb la barrera: donam, jo et donaré.
.....................................................
Collí la ma de la companya verge
Que et sembla, ens casem ?
De goig i joia prou que en tenia
Però del donar, passava al diner.
...................................
Vingué la primera alegria de la casa
Un tros volgut de carn com fou ell
Satisfaccions per dins rondaven...
Corre, cuita, noi, busca diners.
..................................
El caramel que de menut xuclava
Que llet i falda eren sempre seus
No els trobava en lloc,si, pagant-los...
Sa il·lusió havia volat al cel
..........................
.................................
Ja d’escalons en seva vida
Era al últim per posar-hi el peu
Era molt lluny per tornar- se a rere...
Alçà la ma i es trobà el blau del cel.
.......................
Assegut a l’últim escalo recorda...,
El seu magí retorna peu a peu
Aquella escala, no res, seva vida
Que al pujar el primer escaló perdé.
Perdé el caramel que ara enyora
Que en son caminar desaparegué.
............................
Avui ha baixat a prop de la canalla
I els ha dit mentre a ma els donava.
Un petó a galta,un petó de mel...
NO PERDEU MAI EL CARAMEL.. !!!!
Us fara falta, no en trobareu cap més.
Colliu-lo ben fort a mans i boca
regaleu-ne a tots, petits i vells
aixì, el caramel, que us donaren
mai, mai, mai el gastareu.

-------------------------
----
--------------------------------

En el vostre dia he recollit aquesta poesia.
Sense vosaltres res serìem. Jo voldria que tothom respectes a la dona
com si fos la seva àvia, mare, dona, filla, neta...
però a conciència i de veritat.
DISCURS DE
L´ALCALDESA.-Sta.Àgueda.99
(Si ho llegiu en doble sentit,....)
---------------------
Ai, Santa Àgueda gloriosa,
escolteu-ne aquest concert
de les dones de la Torre
que volen vostres consells.
Sieu lloada, patrona,
beneïda en tot instant
com excelsa mare i dona
del nostre protectorat.
Ajudeu-nos en les cuites
de portar-ne els pantalons,
doncs, si a ELLS deixem manar-ne
no ens quedaran ni els mitjons.
L'any passat, a gust, em féreu
alcaldessa per un any.
Avui, la vara retorno
per posar-la en noves mans.
M´he cuidat de dos cossetes
que no podem descuidar:
els balcons i la cuineta
d´exclusiva propietat.
Amb prominent balconada
i el caminar ben subtil
atontarem al contrari
i el farem el nostre amic.
La cuina, la cuina, noies,
no la descuideu pas mai,
és l´arma, la més secreta
que els deixa bocabadats.
Allí els canelons s'hi couen
i ,de cuixa, l'estofat,
i es per sucar el melindro
si és a punt el xocolat.
Xiulets i faves pelades,
al maig les tindrem als dits
que bones son estofades
o bullides al topí!!
Espàrrecs curtets i dobles
que entrin a boca finets,
pastanagues ,xirivia
i escarola de cerrell
Teniu sempre a la fruitera
dos pomes, dos sandinyets,
que pugui triar-ne alhora
agafant-ne el punxonet.
el "plàtano" que no hi falti
ni verd ni massa groguet
que qui quan el pelin
en trobi la carn al pel
i quan els llavis se’l mengin
tingui el gust que desitgem
De fresons i de maduixes
poseu-les amb nata i mel
i el yoghurt que es regalimi
o amb la palla el xuclem.
Natilles, cremes dolçetes
sucadetes amb neuló
i el flam que sigui ben tendre
i es desfaci als llavigons
No descuidem tomaquetes
carbasses i pepinam
doncs, l'hortalissa en la cuina
no ha de faltar-hi pas
El bacallà que es dessali
la sardina be fregiu
i al rap traieu-li dentoles
no esgarrapi quan l'obriu.
si voleu fer-ne paella
el musclo hi dona bon gust
i la gamba i llagosta
amb all i oli per damunt
Amb de fer també salsetes
de la classe que vulguem
ametlló ,sal oli i pebre
al morter ho posarem
i Ell que treballi en la salsa
amb el picador de sal
remenant la morterada
i l'ametlló repretant.
Amb la cuina preparada
neta i polida serem
les "mandamases" per sempre
i de genolls els tindrem.
Així ,doncs, em despedeixo
d’alcaldessa per un any
i estola ,birret i vara
la retorno per més guanys
Ai, Santa Àgueda, gloriosa
concediu-nos gran honor
que les dones de la Torre
tinguem sempre fe en Vós.

5 comentaris:

Montse ha dit...

psssssst, gràcies una vegada més per ser a la xarxa!
al meu blog "des del meu mar" tens un petit regal.
petonets!

http://elmeumar.blogspot.com

assumpta ha dit...

Gràciessssss a tu !
I gràcies per aquest dolç caramel !

Seguiré les instrucions d'ús tal com ens indiques per tal que aquest, ens acompanyi sempre a nosaltres i a tots amb els que el compartirem.

"Un petó a la galta, un petó de mel" ! ;)

zel ha dit...

Jo no havia entrat a veure't, ja saps, estic convalescent, o sigui, de rebaixes.... MOLTES FELICITATS, PERÒ MOLTES, DE TOT COR, ETS UNA JOIA AL NOSTRE MÓN VIRTUAL, ANTÓN!!!!!


Ui, et faig arribar una gran abraçada i molts petons estimat!

Assumpta ha dit...

Jejeje mentre et llegia, m'estava menjant un caramel (una "gominola" per ser més exactes) :-))

Assumpta ha dit...

Anton, m'ha arribat el teu comentari al meu blog i com al correu m'arriba amb una adreça he mirat de respondre allí... a veure si t'arriba :-)