diumenge, 4 de gener de 2009

183 -- CREU DE SANTOS.- sostre comarcal Ribera d'Ebre

-------------------------------------

LA CREU DE SANTOS .- RASQUERA
Sostre comarcal de la Ribera d'Ebre.
Fotos extretes d'un fullet editat seguint una excursió amb punt final
de referència al cim més alt de la comarca.
Facilitat per Mariona, Maria Montané, ( 16- 6 - 07 )component del grup.
Un lloc meravellós, els comentaris que figuren son poc explícits per fer menció dels
noms dels llocs que es fotografien, m'he fiat d'alguna explicació forana de la
Mariona, sense precissar. He fet volar la imaginació i he tirat al dret, la meravella
de totes les fotos, ja parla per si sola.Anton.

3 – 1 - 09
El ventre amunt la pedra ara empesa
per un reclau gegant en llíssera entrant
el llom corbat, la pota mòbil ben distesa
fent montorull immens de roques i llosam.
Allí quedà dins marcit ja sense força, eixuta
sa potència, el cel a fora el cim besà.
I la xuclada parrup mugró queda en disputa
per que el vent allí es marxés pels dos vessants.
La boira d’hivern al pit noctàmbula vestint-la
De gasa transparent filada per aranya potent
i l’acaricia com mare que de dia va inquirint-la
a que espavili amunt, que pugi fins al cel.



3 – 1 – 09

Les àguiles foranes amb ses ales tallantes
passaren rasant, volant per l’arbre virtuós.
no deixaren pollanc vivent arran les mantes
que cobrien en l’hivern la boira fins a llom.
L’aventurer furtiu que puja a veure eixa contrada
dibuixa altra vida de miracles en sos peus
i pensa que els cimals plans son l’escalada
per alleugerar els peus en el camí del cel.

......................


3 – 1 – 09

En la muntanya l’espenyall pedra pel sol cuita
És admirable mirar al fons el teló blau,
Amb ell sa germana li tapa la mar fuita...
Ella es queixa del vaixell que un dia va estibar.
Amb gardines de vent i sol i aigua i glaçades
Es descorona la gran paret de gegant altiu.
Quan era a mar circulava a fortes gambades,
Ara, va caient a plana son orgull més viu.
---------------------´
Sabia que picaria el moixonet. Es que a demés de l'estima
que sé que em té i li tinc, no pot deixar sense un comentari,-
que agraeixo - a una cosa tan pròpia seva que aquest folletó
se'n feren els mínims exemplars. Mira per on.
me'l va deixar i nyaca al cabàs.
Mariona ha dit...
Anton, super maco te'ns una inspiració inacabable i...la saps transmetre.
Qui em va fer el futlleto , va ser en Manel Aguilar ja que va ser
la darrera de les excursions que vaig fer amb ells.
I a més tenia un doble valor sentimental era el cim de la meua comarca
i em va fer molta il.lusió que vinguessin a les nostres terres.
Lo grup és diu G1o-amics de les muntanyes i ara per la fira de l'oli
(millor dit per la clotxa) , ja fa tres anys que venen.
Els hi reenviaré. Ànims amb el teu dia-a-dia-poètic.
4 / gener / 2009 16:33
.................



2 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Ets tot un poeta Anton ! !

Mariona ha dit...

Anton, super maco te'ns una inspiració inacabable i...la saps transmetre. Qui em va fer el futlleto , va ser en Manel Aguilar ja que va ser la darrera de les excursions que vaig fer amb ells. I a més tenia un doble valor sentimental era el cim de la meua comarca i em va fer molta il.lusió que vinguessin a les nostres terres. Lo grup és diu G1o-amics de les muntanyes i ara per la fira de l'oli (millor dit per la clotxa) , ja fa tres anys que venen.Els hi reenviaré. Ànims amb el teu dia-a-dia-poètic.