Fotos album Picasa MARIONA.26 – 11 – 08
El sol a posta s’enfosqueix rera els núvols,
el riu xucla darrera llum pels arbres guardat,
els arbres gegants es creixen estoics a la fosca,
en el cel neixen les petites guspires de flam.
que la lluna estotja a voltant i en companyia
com foradets d’agulla en tela celestial,
L’aigua apaga sa veu blava temorosa
i posa ombra en els serrills de seus passos cansats.
El sol a posta s’enfosqueix rera els núvols,
el riu xucla darrera llum pels arbres guardat,
els arbres gegants es creixen estoics a la fosca,
en el cel neixen les petites guspires de flam.
que la lluna estotja a voltant i en companyia
com foradets d’agulla en tela celestial,
L’aigua apaga sa veu blava temorosa
i posa ombra en els serrills de seus passos cansats.
Ara, la lluna es renta cara en els reflexes
que el mirall quasi quiet, dibuixant, balla...
El silenci de la quietud el ventijol el talla
i abraç de llum i aigua s’amortalla
que el mirall quasi quiet, dibuixant, balla...
El silenci de la quietud el ventijol el talla
i abraç de llum i aigua s’amortalla
--------------------
4 comentaris:
I aquest espectacle diari sovint passa desapercebut
Mirem de recordar coses que les tenim davant dels ulls. N'hi ha tantes ! I jo m'hi envereno refregant-mi.Anton.
A VOLTES,AQUESTES COSSETES TAN DE CADA DIA,PER SI MATEIXES, I EN SILENÇI,OMPLEN LA NOSTRE ANIMA DE SERENOR. JUGANT AMB BCN.....
Encara que anònim aprecio el teu coment./ L'última frase.../ ja saps on soc. Anton.
Publica un comentari a l'entrada