22 – 11 -08Al ribàs creixeren tes ancestres
Que el foc d’un dia els arrasà
Rebrotims d’orgull tragueres...
Qui diu morir? Ton fruit l’aglà.
No serà per cabres, ni per tocines,
L’amo del tros les deixa madurar
I arrencant-les de capsa totes fines
Les durà a casa i a paella torrar.
La menudalla que espera castanyes,
- que no coneix fruit d’alzinar –
quan tasti del iaio les perranyes(rossa)
fins pelades se les menjarà.
........................
22 -11 -08
La fonollada feia la guerra perfumada
Quan la noia, inexperta, collia les flors...
La mare li deia : - En posarem a l’olivada
Que en gerreta guarden perles tresor.
Amb un poc que en posem, ja farem peça.
Té molt aire, és penetrant son gust.
Si et toca vestimenta l’olor no es desa
I fins el nuvi, te’l veurà damunt
La fonollada feia la guerra perfumada
Quan la noia, inexperta, collia les flors...
La mare li deia : - En posarem a l’olivada
Que en gerreta guarden perles tresor.
Amb un poc que en posem, ja farem peça.
Té molt aire, és penetrant son gust.
Si et toca vestimenta l’olor no es desa
I fins el nuvi, te’l veurà damunt
.................................
22 – 11 - 08
Blanquetes flors, vives papallones ,
Us heu parat, cofoies, en bon recer.
No arruixa el vent miols com gatones
Que us aplacaria el color innocent.
Visqueu amigues, begueu el vostre aire,
Que vinguin les abelles a melar,
Doneu-los-hi el millor pol·len cantaire
Amb el seu rum-rum amenitzat..
..................
Blanquetes flors, vives papallones ,
Us heu parat, cofoies, en bon recer.
No arruixa el vent miols com gatones
Que us aplacaria el color innocent.
Visqueu amigues, begueu el vostre aire,
Que vinguin les abelles a melar,
Doneu-los-hi el millor pol·len cantaire
Amb el seu rum-rum amenitzat..
..................
6 comentaris:
No es veuen pro bé, però jo diria que aquestes flors blanques, son
"flors d'estepa". També les has encertades, per mi son les flors més
senzilles i mes autèntiques del bosc.
També en diuen "margaridoies", jo en
les meves primeres poesies parlo d'elles. Dic que son flors carregades d'esperança...
Jo escrivia aixis,quan tenia 30 anys.
Jo també em recordo de quan jove.D'estepa no n'he trobat de florida.De petitots de l'estepa la feiem servir per fumar. feia flor lila i centre groc.Espavilavam un llibret de paper d'algun vell quan el posava a la petaca i també ens procuravem un peladits.Com xalavam. I els mataquintos. 2o cigarrets, deu cèntims. jo ja no he fumat més des de llavors. Anton
Rabanissa!!!! Déu meu, només ho he sentit a dir al meu sogre, això, (pobret, ja fa cinc anys que l'hem perdut) Gràcies pels bons records i aromes que ens regales. Petons estimat Antón!
Tenen una arrel molt profunda, com ravens i xiribies.Aquí li diuen la flor blanca, però amb mala uva, per que allà on es posa ho asseca tot.En una parada n'hi han a mils, aquesta era en un marge, el demés estava fressat.Bons records tens. Potser posso paraules rares, son les que hem de conservar... L'altra guerra que tenim.Anton.
Hola avi Antón. De petita la meva àvia me n'havia parlat de les ravenisses i si vols que et digui la veritat, crec que era una paraula que havia oblidat. Aviat ja no en quedaran de plantetes d'aquestes, a la vora de les ciutats, com seguim com fins ara, i fora una llàstima.
Gràcies pels teus versos.
Una abraçada.
Continue la requesta.Uns deixen pas a altres.Els canvis que s'han produit en dècades fan que molts ja no puguin conectar en els que a altres era plat del dia.Anton.
Publica un comentari a l'entrada