diumenge, 16 de novembre del 2008

142 -- SEGUIA EL MEU PAS PER LA SENDERA

Fotos de album Picasa de la Mariona.
- CREU DE SANTOS -





16 – 11 – 08

Seguia el meu pas per la sendera estreta
amb esbalç als dos costats fent perill.
Caminar mig dolç on l’espardenya s’assegura
de trepig pla que necessita davall seu .
Cada pas una resposta a la pregunta emprada
per que la seguretat primera és del peu.
Si així segueix, els penya-segats no fan nosa
sols prediuen que l’instint avisa de l’esbalç .
El pensament no para. Capficat el magí
en la lleteta beguda que no destorbi panxa,
en el braç no descomposi serenor,
que el piule dels ocells no peus distregui,
que el rellotge no avanci més del compte,
que tard no farem si salvem ensopegada,
que butxaca quasi buida l’hem d’omplir,
que horitzó que es presenta no m’agrada,
que pot ploure amb garantia fins el tard ,
que tot un seguit de successos em fan viure
Atent a rellotge, a pensa i al meu pas.

5 comentaris:

Doe ha dit...

Tu camina sense pensar en la meta, camina si plou si neva si fa vent, però ull amb el sol! Sembla el més innocent i el desitgem, però és on sempre prenem mal, amb el sol i el sentir-se confiat amb la bona sort.
Caminem.

Unknown ha dit...

Que bonic!!I que bé la informació que em dones del teu fill. Així que el Pilates em deixi un segon per respirar, m'hi passaré i m'hi entretindré una bona estona, que segur que hi ha bona informació que m'interessa! GRÀCIES AVI ANTON!

rebaixes ha dit...

Puc caminar pel sol,sol amb el sol i sense esperar res del sol i moltes coses més.Jo al tros tinc la sort, o la sort la ting en el tros de mi que procura donar els pasos adients per viure penùltima joventud...Quin consell puc donar-te que també després d'una joventud conectis a l'altra i això cada instant.Seguim camí.Anton.

rebaixes ha dit...

MALKETA - Espero que et serveixi el que et vaig dir./ Aquí tinc una feinada, entre el que faig i una noia amiga, que feia temps no conectava'm, es lectora del que escric de fa anys junt amb sa mare (no la Mariona) i que avui m'he trobat la bustia plena de videos preciosos els que he mirat, res que tothom m'estima.Anton. Fins que vulguis o puguis.

Unknown ha dit...

No és estrany que tothom t'estimi!L'amor sempre retorna amb forma d'amor: un missatge, els vídeos, paraules d'agraïment o abraçades cibernàutiques!