dimarts, 28 d’octubre de 2008

128 -- PREMIS.... NOUS REIS.




28 – 10 - 08

Estava cansat de premis
Ja no en volia pas més.
En tenia sens mesura
Per allà deien.
Pararà el tren.
En diaris i revistes
No hi sortia, no era ell.
I en emissores de radio
Havien perdut papers.
Ell tranquil, un Bonifaci...
- Que m’importa que dieu?
El dia que vingui la meva
Fareu cua a meus peus.
Es posarà això de moda
Seré el primer conseller.
I no falta, no falta pas gaire
Ara, el pròxim dia vent.
I com que ventada arruga
I es necessita recer
Ja vindreu a culivar-vos
I mirar els premis meus.
....................................
Mirava la tele i se’n reia
Aquest en rep fins del Rei
I a tots els veus el cap cotxo
Han d’agrair fins a Déu.
I els donen als que més tenen
Que estan ben farts de diner.
Com que moneda no empatxa
Donem-ho al qui en té més
per fartalències d’aquestes
s’han de triar als hereus.
.....................................
Un dia va anar a borsa
A ensenyar els premis seus.
Ningú sabia que els tenia
Era herència dels seus vells
Els hi fotria a la cara
D’això, quan me’n en doneu.
I al mirar-ne bé la llista
Dels valors dels premis d’ell
Tots en volgueren tallada
No tenien més remei.
Mireu si no el rebombori
Que en les borses ell va fer.
Sa lletania de premis
La va vendre en un no rés
Premi al pobre,
Premi al indigent,
Premi al ignorant,
Premi al innocent,
Premi al desvalgut,
Premi al impotent
Premi al hipotecat
Premi al decent
Premi al arraconat
Premi al coixet
.................................
...........................
......................................
I de cèdules d’aquestes
Se’n contaven més de cent.
Com si tot fos un miracle
Allò dels pans i peixets
Com més en treia a la venta
Més en quedaven, Déu meu.
.........................................
No sé si els premis que daven
Caixes, bancs i fins governs
S’aboliran per aquestos
Que ara seran els Nous Reis.
--------
------

4 comentaris:

Doe ha dit...

Els premis solen causar indigestió si en volem tenir massa.
Ara, em conformo amb l'apreci, que tot i que no el pugui posar a l'estanteria, el puc guardar dins la caixa forta i no perdre'l mai.

rebaixes ha dit...

L'apreci com tu dius,és un dels premis que pots guardar dins del cor i revertir-lo en els altres.Anton.

Joan Martín ha dit...

Doncs, sí. Els premis sempre es deixen imantar pels mèrits, per l'esforç i el desenvolupament de qualitats (això quan no estan apanyats). Però a l'esforç estèril del vençut no se´l premia amb l'alleujament del seu pes, abans de l'enfonsament. Així que hi han premis que s'haurien de donar abans i altres després. Els d'abans per ser el que som, és a dir persones i els de després pels mèrits. I entre mig estan els millors que haurien d'estar més abundant i ben repartits, per exemple els que comenteu en aquests comentaris. (Dic jo, vaja)
Extraordinàries les balades del teu blog (la seva banda sonora, mmmm la veu femenina)
Si no et fa res et poso com enllaç en el meu blog.
Salutacions.

rebaixes ha dit...

En el fons estem d'acord. Quasi sempre vaig amb la doble intenció.
Per que el premi que ens han donat a tots sobre tot ara, ja el veiem la Crisi que afecta als invàlids, als que s'els ha fet creure que aixó no s'acabava, i de retruc a tots i cada un dels ciutadans. Jo ja et tinc enllaçat./
Si tens temps i t'apeteix
aquí a la vora tinc enllaços a altres blocs meus.Soc un home vell 77 anys. / Que prosperi l'amistat virtual.Anton.