diumenge, 26 d’octubre de 2008

126 -- ALGUN PETONET A LA ... PALLA...

Fotos del album Picasa de Mariona : - La Creu de Santos --Rasquera.



26 – 10 – 08.

Algun petonet a la noia
a la palla rebolcant
aprofitant goig i joia
els nuvis o els casats.
De secrets el reservori
- pedres callen, ningú ho sap -.


26 – 10 – 08

I aquest arbre, avui, ressec,
Dins orelles te novel·les
Del belar de les ovelles
I mamar de cabridets
Sap de refrec de mamelles
I d’alfals el més tendret.

26 – 10 -08

Cistells, cabassos, senalles
Han parit treball les dones ....
Verdes avui, demà blanques
Son menja de mans delitoses
Que busca dineret d’ames
Que van a comprar com senyor
es.

26 – 10 – 08

Alegra rojor sa vista.
Punxa si voleu tocar-la.
No la veureu mai trista...
Sabeu, és un card que parla.
Si el boc el conquista
Serà son morro una flauta.
--------------

9 comentaris:

Doe ha dit...

Bonic! Veig que això de la verdor s'apega últimament!
Si parlessin les pedres no caldria dir res més. Hi ha muntanyes que n'han vist d'històries d'amor... MÉS QUE TU I QUE JO I QUE TOTHOM! La muntanya és un lloc molt romanticot!

rebaixes ha dit...

Potser la nit, potser la frescoreta que convida a braços, mans,llavis... a intercanviar caliu.ja ho dius que si les cabanes parlessin... No hi hauria prou fulles d'arbre per escriure històries, / Quan posin la màquina del temps enrere que deu anar de poc... No caldrà bolis. Anton.

zel ha dit...

Menjant raïm, que ara n'és temps, i llegint precioses paraules, enyorant petons a la palla i escoltant bona música...que bé s'està aquí Antón...

fada ha dit...

I tu conquistes el cor dels blocaires amb les teves paraules tan ben triades i amb les imatges que s'hi adiuen. Cada dia em trobo una mica millor, gràcies. Un petó.

rebaixes ha dit...

Zel, em fas possar gelós. Jo no en menjo de fruita si no és que me la culli. Pots triar.Fa anys, tenteniem uns prèssecs (Red Globber ) pel les dates de s. Jaume - festa major del poble - nosaltres a collir. Pessaven cadascun el mig quilo, i quan en trobaves un de madur,- en aquella época maduren de dins cap fora, no com el Pavies o similars - alló era menjar llavis d'enamorats que no acaben o acabavem. Jo que amb això de la fruita no m'agada massa, disfrutava com un camell quan beu aigua. Aquelles morratxelles que
no pots parar-les i les mans i llavis i prèssec, aquelles felicitats que son teves per gaudir-les. Prou. Que avui he treballat més del compte. El Red Globber... Que bo. Anton.

rebaixes ha dit...

Fada. L'escrit que feia per tu m'ha desaparegut.Això és ser tontet.Celebraria que ja el mal fos aigua passada o quasi. Fa falta la ma i siés la que més uses...
però amb l'altra ma agafa un Re Glober sense pelar, el neteges amb la ma i dentellada forta, profunda, és un bes impresionant, la carn, el suc,tot és allí la il·lu... i el paladar. No acostumem al gust, a aquestes papiles que porten fins el paroxisme del sabor, Ui, si jo el pogués triar... Tu et veus a les mans amb una bola roja de carn groga, sucosa, però dura que se't desfa a la boca i en queda... Es com una nit d'estrelles amb la lluna il·luminant... Prou. Per a les dos el desig més bo i més noble que pogueu pensar. Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Quines enyors Antón....

rebaixes ha dit...

Vos sou al meu bloc i jo al vostre.
Tenim uns dies atropellats per la feina. Criem paons. I com que el noi no hi pot ser sempre, jo faig de camalic, i mireu,feina, per que en pocs dies has de fer el canvi. res, coses de costum. Anton

Janet ha dit...

Són dos quarts de vuit del matí, encara no he esmorzar, però ho faré ara al costat del meu fill gran i així parlarem una miqueta (no massa perquè l'adolescència és plena de monosíl·labs, però almenys compartim cosetes).

No esmorzaré cap préssec i tampoc no tinc el goig de menjar fruita treballada a casa, quina enveja, Anton!

I quines descripcions, fan resorgir els sentits.

Gràcies per aquests regals que ens fas als qui et seguim.

Janet