dimarts, 9 de setembre de 2008

MOMENT BEATÍFIC...

L'espectable era allí sense buscar-lo. Sense paraules, amb fets. Tot combinava.
Els dos amb sa muda parla.
La parla de la bellesa que s'enfondra en l'ànima amb un so beatífic
que en l'interior entra veu i so i explica i ho comprens sense lletra
el misteri que inunda de llum la platja.
-----------

Sense motivar paraula
El crit del conhort complia,
Sense ranera ni sondroll
Amb calma com ha de ser.

S’entenia sense parla.
Misteri encara avui.
Sabia ella qui li parlava?
I jo entenia sa dicció blava?

No era un desert,
On vent arrossega
Arena a la cara.
Era oasi o platja?

I allí sense saber-ho,
Sense comprendre... ,
lluna com un sol duia
Llum a la platja.

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

de vegades un silenci és prou eloqüent

Malka ha dit...

Quines paraules més precioses! i la fotografia...quina pau i quina calma!

Josep ha dit...

Una vesprada mar endins,ja res em sorprendrà.