dilluns, 1 de setembre de 2008

PUJAR I BAIXAR DEL TRILL

Fins als deu o dotze anys quan podiem anar a l'era i pujar al trill era una felicitat plena.
Ens barallavem per pujar-hi i els grans que portaven a lloc la feina
ens feien baixar o pujar per que per a tots n'hi hagués d'aquella delícia.
No era ben bé aquest el trill que s'usava a les hores, era una plataforma i devall
construit amb rodes de planxa de ferro per poder tallar les tijes o llucs i espigat de l'ordi.
Era un plaer que durant l'any l'esperava'm
La preparació duia un bon enrenou. No solament segar, lligar i girar les garbes
si és que ploia per que no es podrisen amb contacte amb el terra,
si no el transport fins l'era .
Quan ja era post el sol animal - matxo, mula - i la persona
treballaven de nit per l'atançada al lloc
Unes cent garbes hi posavem cada erada i el transport era lent.
sis garbes cada viatje. Es treballava fins que ja clarejava.
Més d'una hora per anar i tornar.
Camí estret de ferradura, res de carros...
Quin sacrifici, que ara ningú reconeix.
------
És com la vida. Treball per fer l'erada.
I quan ja la tenim batuda recollir el fruit :la palla i el gra.
Pujar i baixar del trill.
-----
Em va passar l’edat
i ara ho tinc tot.
Soc fora del vedat
i l’escopeta del majordom
no em fa por.

He anat caminant
fent entrapussades,
algunes de sonades,
altres caient del banc.

Però el cul pot col·locar-se,
remoure’s en el lloc i aixecar-se
de la cadira de fusta...,
i si algú se’m disgusta
per que em veu caminar,
doncs que s’ho faci mirar.

Caminar és molt senzill.
a pas a pas o damunt del trill
que porten i mules estiren
i si els capçots miren i miren
per veure’m en compromís
de saltar corrent del trill,
a mi, a mi, ves, doncs...,que mirin
i que visquin i respirin...,
jo la edat, senyors, la tinc
de caminar sense neguit
i pujar i baixar del trill.

I si avui res succeeix
Sols succeeix
El que ha de succeir.


----------

4 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

feines antigues i records que es perden, però sempre n'apareixen de nous per a substituir-los, tal com ha passat durant segles

Malka ha dit...

M'encanta! Em recorda totes les històries que m'ha explicat sempre el meu avi i que jo intentava visualitzar a la meva ment. Explicades amb molta delicadesa. Enhorabona pel blog! Penso precisament en el meu avi i en el què l'hi agradava escriure. Va ser autodidacta i si hagués pogut tenir un blog...En fi, em sembla impressionant el seu.

rebaixes ha dit...

Els canvis que hem vist eixa generació son impresionants.
De llaurar amb pollagana, a pujar al tractor... I seguiria una llista inacabable. Això mateix que fem ara, em posa calfrets quan penso en el trajecte que hem recorregut. Soc analfabet d'informàtica i sense ningú, sense cap curset segueixo avant. El que dic que no ens possin el xino ara que coneixem quatre paraules d'anglés./ Malka, dius autodidacta el teu estimat avi, doncs ens podríem donar les mans.
Tot ho he aprés per voluntat, constància, tossuderia... Tant poc que parlo i aquí em sento al cel. Gràcies als dos per ajudar a fer-me feliç. Anton

rebaixes ha dit...

Els canvis que hem vist eixa generació son impresionants.
De llaurar amb pollagana, a pujar al tractor... I seguiria una llista inacabable. Això mateix que fem ara, em posa calfrets quan penso en el trajecte que hem recorregut. Soc analfabet d'informàtica i sense ningú, sense cap curset segueixo avant. El que dic que no ens possin el xino ara que coneixem quatre paraules d'anglés./ Malka, dius autodidacta el teu estimat avi, doncs ens podríem donar les mans.
Tot ho he aprés per voluntat, constància, tossuderia... Tant poc que parlo i aquí em sento al cel. Gràcies als dos per ajudar a fer-me feliç. Anton