Ben afaiçonades com llibres en el prestatge ens guarden les seves glòries de quietudescoltant i callant. Quin gegant, fulla a fulla,
esmerçava el seus coneixements i vives cos a cos produia l'efecte d'un marge
de protecció per sa companya la terra, per que ventisques i aigües
no assolesin el paratge.
Parats, quiets en son camí, renunciant a voluntats i energies Sacrificant-se en son destí voluntariós de treball per el be d'altres.
---------------------
---------------------
Parat no puc,
No caminaria
No caminaria
Parat l’energia
Se m’endu,
Parat no vull
Seguir la fita.
Tres posicions en la vida
Que poden ser per tu.
Quina tries, quina tries?
Ves-ho pensant, destriant.
Sense les tres no viuries
I et mouries en la fam.
Parat camina
Ves-t’ho pensant
No valen miracles
Si no la voluntat
............................
Mai, mai parat.
Amor propi i endavant.
Se m’endu,
Parat no vull
Seguir la fita.
Tres posicions en la vida
Que poden ser per tu.
Quina tries, quina tries?
Ves-ho pensant, destriant.
Sense les tres no viuries
I et mouries en la fam.
Parat camina
Ves-t’ho pensant
No valen miracles
Si no la voluntat
............................
Mai, mai parat.
Amor propi i endavant.
4 comentaris:
Hola,
En primer lloc, moltes gràcies pels comentaris que m'has deixat. m'ha fet molta il.lusió. En segon lloc, felicitar-te per aquests poemes tant tendres i amb tant de sentiment.
Maria
Et rebo amb goig. Sempre seràs ben rebuda. Quan pugui ja tornaré a visitar-te, estic muntant un bloc de pobles, el meu sobre tot i em dona feina, però per això estem.Bona nit. L'avi Anton.
aquests marges de pedra són una meravella de l'arquitectura rural
Tant precís sempre. M'encanta.L'avi Anton.
Publica un comentari a l'entrada