divendres, 26 de setembre de 2008

ADMIRO MÉS ...

Aderint-me a Penja un poema de
Gerard Vergés .- Ell va escriure un dia-

Recordo tantes coses. I m'adono
que dins el cos tinc més records que vísceres.
De cop comprenc que l'home és la memòria.
( bloc Rebaixes -- A. F. S. 27 - 9 -08 )


Per quina punxa entrem al fons de la qüestió?


ADMIRO ...
Escrit d’Antoni Fortuño – 25 – 9 - 08
Admiro més la idea que el pensament,
Més el pensament que la veu,
Més la veu que la paraula,
Més la paraula que el crit,
Més el crit que el cop
Més el cop que el martell,
Més el martell que la ma,
Més la ma que el cap,
Més el cap que el pensament,
Més el pensament que la veu,
Més la veu que la idea,
Més la idea que qui sent humà,
fa girar el pervindre,
fa girar el mon sencer,
Per que en ses mans té el poder
I la prepotència de seves lleis :
D I N E R i F U S E L L


Nadem com ells sense estorbar-nos.


SI NO VOLS SER PENELL...
24 – 8 -08
Si no vols ser penell
Que segueix el vent.
Si no vols ser obstacle
Per la noble gent.
Si no vols ser quimera
Per ton pensament...
Tanca ulls i calla
Sent-ne ben conscient
Que sols ets gra de sorra
Que a la platja sent
Com les ones bramen
I ella ni les veu,
Que les ones passen
Acariciant la pell
O que no arriben
Ni a besar-li els peus.
I no en seràs penell,
No seràs obstacle
No seràs quimera...
Seràs intel·ligent.
-------------
Avui, en aquest bloc faig la entrada nº 100 .-
Com a tast hi escriuré uns Haikú
H A I K U
Escrits per Antoni Fortuño Sas
Des de 6 – 9 – 08 a
--------------------


1.- He superat molts escull
i començo a volar
amb ma plana.

2.- Innocència blanca,
ignor tendre.
Vetes que es trencaran..

3.- Vaig caminant de cara
I em veig a l’esquena
els meus errors.
--------------

4 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Com els fakirs indús, ho has d'agafar
tot a l'hora, si no et punxaràs si apretes. Totes plegades no fan mal,és
com la vida s'ha de beure a petits glopets, si no pots fer-te mal...mal de fiblò , que és el que més molesta. És com la vida a petits glops, és més sabarosa. Oi ?

rebaixes ha dit...

Anat bé de trobar-nos i ara més que us tinc apropet i quan editeu a la més mìnima ja soc a Tiana... Quins miracles! Poguer contactar amb persones bones que pensen similar, que gaudeixen amb escriure i llegir i no s'avorreigen... Que ens duri, Carles. Estem en un moment dolç i oldríem aturar-lo. Hem corregut tant que hem quedat sense calcer, amb els peus nafrats, però amb una voluntat ferma de seguir i seguir com si tinguessim els primers anys de la pubertat, quan tot son somnis que després és van devetllant i ens diuen que les realitats no son fantasies. Ara podem somniar i passar-nos'ho el millor possible.Repetim la jventut, ara la segona, coneixent el bo i no tant bo que hi ha a la vida. Prou.Bona tarda. Ara arribo de fer anar la aixada un ratet i això esmotlla els ossos, nervis...
Prou, L'avi Anton.

Joana ha dit...

M'agrada això de la segona joventut...Pensa que queda la tercera i la quarta i...
cada dia , cada paraula, cada sentiment escrit i parlat i sentit...
Bon cap de setmana . A casa teva és tot poesia!
;)

rebaixes ha dit...

Millor que quedin més joventuts per a tots. Tant el Carles com jo ens sentim com si no haguessim perdut cap pel.Som actors incombustibles. El poder escriure el que vols dona ales i mentre ho fas et sents el personatge que al mateix temps el manes. És un exercici que rejuveneix. Avui fa les cent entrades eix bloc. Fa 16 anys es casà la noia. Fa hores que he estrenat un altre bloc, EL POLITIQUET.- PROSA. Que més vull i volem Jo del PP.- prosa, pollastriste,poesia, pintura, pinzell, i més, és un partit molt bo poder ser partidari d'un partit tant enriquidor.L'avi Anton.