dilluns, 25 d’agost de 2008

A QUIN MOLI MOLEM EL BLAT ?


Si molem el blat al mateix molí, repartim-nos la farina.
No necessiten consells. Ja fan els que els convé.
Però... el que dir impossa preceptes i les martingales
s'han d'explotar en benefici del molí i del blat.
Res, impertinències o sutileses.
-----------------------
6.- El perill de dir la paraula
és que, qui escolta, sap la intenció
del flux del llavi contrari.
Clar que la paraula subjuga
i pot expressar intencionalitat
i si no es porga amb l’aré
de mentida o veritat,
podem enroscar-nos com serp
en la superficialitat
del qui parla
que a son molí mol el blat.
--------------
Nota.- Ahir a Falset varem enterrar
el cos de l'Agustí Escoda Rocamora,
germà de la meva esposa. E.P.D

4 comentaris:

Salvador ha dit...

Això dels enterraments, sempre és una mala notícia.
Ja ens extranyava que feia dies no sabíem res de vos.
Us acompanyem el sentiment per aquesta pèrdua familiar.

rebaixes ha dit...

Varies coses ens han omplert de preocupacions i una amb un final com sabeu.
Però ja tornem a la càrrega.
He anat de bòlid.
Però us he anat seguint. Alló de tocar cau i...// He començat una llista de Blocs que visito, us hi voldria incloure si ho permeteu, així els tindré més a ma.ja continuarem. Anton.

Josep ha dit...

Abatut davant la vida per un esdeveniment trist, per aquesta pèrdua.

Josep.

Doe ha dit...

El perill de la paraula d'un polític és que qui l'escolta, la recorda.
Ells ho voldrien, que després de votar oblidessim totes les promeses fetes, però som massa savis.

Ho sento per això de l'enterrament Anton, l'important és no patir i assumir que tots hem de passar.