diumenge, 20 de juliol del 2008

CARN DE PRÉSSEC, CARN DE VIDA







CARN DE PRÉSSEC.
Escrit d’Antoni Fortuño. 16 – 20 - 7 -08
---------------------------
El sol brilla en la fulla estesa
I es reflexa com en mirall el seu candor.
fa mal als ulls la verdor espessa
d’aquella parada. La Bruixeta n’és al fons.

Com mantell que para taula es mulla
en la immensitat del seu color.
Creix el rodó fruit, beneit sia !!
Groc, verdet inflant-se poc a poc.

- Tenim que aclarir, Miquel, eixos arbres
O si no tot pericaus, no és farà gros -.
Les mans treballen a fal·lera plena
- A cada pam, i, mira que sigui bo.

Aquest el llenço, aquí en queda un altre.
Noi, aquest, sí, deixa’l. Té bona pinta, és formós -.
I es lliura de la guerra de les mans que destrien
- Sí, sí, Miquel, eixa joia que tingui espai i lloc.

I fan a terra els rebuig, petit que escarranceja.
- Sí, sí, Miquel, eixa joia que tingui espai i lloc.
En la parada verda no en trobarem altre
que demostri vida, alè de ser, créixer ufanós -.

Tots els melindros han set per la troballa
que guardaran com en tancat joiell d’or.

Han passat dies i més dies. Ja coloreja.
De la llum i l’aigua, del vent i el cel bromallós
aspira una pàtina grogosa, ara morat vermella
que l’impregna en fullam reflex febrós

És una joia que creix en la parada
fent-se el líder, el rei, a vista de tothom.
El visiten el rec d’aigua i la ma amiga
el ventet suau, el nocturn seré, de dia el sol

Ell ufanós, urc altívol, vesteix la millor gala
per emprendre el reialme que el farà famós.
- Hem de collir, el fruit. Pot madurar massa
- Collim-los, sí, per vendre. Aquest no, no, no...!!

Que passi l’adolescència de la madurada.
És mereix ser l’últim. És el rei i senyor -.
Han fet neteja. Han venut presseguerada.
Faran calers. Ompliran de sobres el bossot

Tot és calma en parada mirant Bruixeta.
Fullam reclama el dormir després de grat esforç.
ni se’n adonen que tenen guardant en silenci
la gran promesa, la il·lusió, la fantasia, el goig...

Vindran la família tota, pare, mare i menuda filla
a fer la cerimònia de collir la joia. Premi d’honor.

A casa a taula, damunt plat i tovalla, prop forquilla,
ganivet tallent i brodat amb seda blanc tovalló
resta el préssec com pa d’àngels que espera
entrar en les boques de pare i mare i filla en comunió.

Amb litúrgia plena de signes, amb cadència dolça
en les mans de mare, plena de gest d’unció
El ganivet treu el vestit vermell que cobreix préssec
i sobre patena blanca deixa la carn del fruit ufanós.

- Miquel, vols, tu, partir en trossos eix plaer que espera -.
- Fes-ho tu, tres bocins iguals, pels tres, per tots -.
I tres forquilles cullen, tres boques s’obren, la joia
Sucosa és ja en els tres cossos amb connubial associació

Que més pot fer un préssec rei i senyor d’una parada
que ser aliment d’una família que l’estima de debò
pels tres serà la sang, el líquid sinovial que dins circula,
que per tot el cos anirà agraint el seu favor

I serà com guardó o bandera que s’enlaira
beneint als tres amb sa carn groga dins son cos.