dilluns, 9 de juny de 2008

GABIA D'OR

12.- Gàbia d’or.
Incrèdul soc?
Estic en una gàbia d’or?
Estic...? Estem... Hi hem entrat.
Sorgint de gàbia de carn
hem trobat faldar de l’àvia.
Primera gàbia.
Portella tanca als forans,
barrots per on entra i passa
la tramuja de petons,
- que bons que son, que bons son !! -,
i el caliu de pit, mugró
fet brasa.
Llet i carícia en ma lleugera,
calorada en cos que espera
no trencar pas mai el cordó
de nostra gàbia primera.
Continuem en l’engordany
i els quinze anys arriben ara
i transmutem el parany:
una de més gran i cara.
Adolescents no en sortim
del cercle on hi vivim,
- tovor de cor que s’inflama -,
i passió boja ens reclama
guardar lliri que tenim.
Vindrà el temps i ens tancarem
dins la gàbia de parella.
Ressuscitarà fins nou harem
als peus de verge i predel·la
Esgarip de joia i crit.
Tenim en ma el infinit !!
com riu que besa la llera,
però, tancats dia i nit
sense alterar cabellera.
I seguirà temps i temps
sense canviar de rems
damunt barca amb vela blanca
i sofrint-ne tots els vents
segellarem nostra tanca.
Feliços, enllaminits,
pensant que tot ens prospera,
per molt que ens assetgin l’era
no fugirà el bell desig
vigilant l’escó i fumera.
D’ocellets farem collita
per que ja mai en sigui dita
- Carnusots, no heu prosperat -.
darem escaiola(alpiste) i blat...
En conca de ma haurà cita.
Al migjorn de nostres hores
amb la lluita en el treball,
l’esforç serà el mirall
amb feina feta a les vores
vetllant tresor. Aleshores,
per fer-ne gàbia per tots
arrambarem fètids llots,
coixins brodarem amb seda
i embellirem nostra cleda
amb l’estima en ment i cor.
Avantpassats en sospiren
veient la flama en la llar
que continua cremant...
No s’ofegà quan sortiren
i ens deixaren l’heretat.
En bones mans l’han posada
i per més que acorralada
no colpirà algú el tresor,
doncs, segueix sent gàbia d’or
estimada i venerada.