3.- Besàvem el pa
com bé protegit i protector.
Sucat amb vi i cobert de sucre
reomplia estómacs buits
i accelerava la sang pobra.
Quin deliri de dents
cruixint crosta en els llavis.
Deliri de petó que cobria
la gana de calma i de consol.
Ni el gat permetíem,
ni el gos deixàvem
la molla caiguda inconscient
al terra net o brut.
Doble bes el bocí rebia
Retornava amb els dits
a la boca pròpia gaudint
del bé que no se’n perd mica.
Satisfets de ventre
llepàvem les mans
on restes de dolçor violada negra i pa
embrutaven la pell.
La llengua netejava satisfeta...
Quin deliri, quin xuclar.
Refets, corríem. Allò era jugar.
Jugar tip d’infant.
com bé protegit i protector.
Sucat amb vi i cobert de sucre
reomplia estómacs buits
i accelerava la sang pobra.
Quin deliri de dents
cruixint crosta en els llavis.
Deliri de petó que cobria
la gana de calma i de consol.
Ni el gat permetíem,
ni el gos deixàvem
la molla caiguda inconscient
al terra net o brut.
Doble bes el bocí rebia
Retornava amb els dits
a la boca pròpia gaudint
del bé que no se’n perd mica.
Satisfets de ventre
llepàvem les mans
on restes de dolçor violada negra i pa
embrutaven la pell.
La llengua netejava satisfeta...
Quin deliri, quin xuclar.
Refets, corríem. Allò era jugar.
Jugar tip d’infant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada