dissabte, 14 de juny del 2008

ABANS DE MENUT




1.- Abans de menut
Tot era broma, riure.
Era immens el llarg camí.
El temps no contava....
Què és això de morir?

Abans, d’adolescents
Ens fèiem pessigolles,
Ens miràvem les estoles.
Tot era molt bonic.
Ens sentíem reis nosaltres...
Uns es moren, no és per mi.

Abans de casats
Les coses eren sèries,
Maldecaps i misèries
Si faltaven pistrincs.
Però la roda, roda.
I qui l’estira amb força...?
No! Ara no em puc morir.

Hem arribat. Últim acte.
Res no ens alegra,
La font ja perd la vena
Tot és toca amb els dits.
La raó coneix feblesa
I la paraula son fi.
He de morir, he de morir.