12 A.- Jo et parlava
Prop la cara
Sense que teus llavis
Diguessin res.
Prou deia ta mirada,
Mig closa, mig balba,
Junts els llambrots
Eixuts, prets.
Així percebia ta parla
Com pluja que amara :
- Soc la teva terra
Fes de mi ton univers
Com el caragol
Arrosseguem la casa
Per les bastides
Buscant, buscant què?...
Traiem la banya
Quan tot ens es propici,
D’altra manera
Reculem.
Som en nostra terra
Que ens parla .
Ella pregunta : - Què feu ...?
Infinitat calla.
No gosa, no la sent.
- I jo, què ? - em dic -
Jo ja soc vell -.
Prop la cara
Sense que teus llavis
Diguessin res.
Prou deia ta mirada,
Mig closa, mig balba,
Junts els llambrots
Eixuts, prets.
Així percebia ta parla
Com pluja que amara :
- Soc la teva terra
Fes de mi ton univers
Com el caragol
Arrosseguem la casa
Per les bastides
Buscant, buscant què?...
Traiem la banya
Quan tot ens es propici,
D’altra manera
Reculem.
Som en nostra terra
Que ens parla .
Ella pregunta : - Què feu ...?
Infinitat calla.
No gosa, no la sent.
- I jo, què ? - em dic -
Jo ja soc vell -.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada