Suportem la tempesta amb la por

de que la pedra o glaç que ensenya faci blanc.

I no avisa, es presenta i nostre paraigua

de recursos de físic i de ment

son escorreguts com roba xopa al rentar-la

buscant l’última gota que la inutilitzi

i reculi i se’n en vagi a altre planeta.

Al mig de la tempesta pot endur-se’ns

a una altra vida que ningú certifica.

Quan ens hagi liquidat a tots o la majoria

haurà de prendre vacances, i, qui les hi pagarà

si els esclaus ja s’han consumit i podrit

i han deixat deutes que ningú pagarà...

El SER valent es permetrà el luxe

de traure els remanents dels seus bancs...?

Ja veig que s’extingirà el PLAN-ETA...

Mareta meva, mireu si era fàcil !!!

I ara no queda ningú per contar-ho si no ELL...

A on ens portarà amb la TERRA o planeta buits?

DE REBAIXES 20.-ANTON.-T.E.- 14-12-20.

...............................

 

L’havien instituït objecte de culte contra el sol,

lliurar-se’n d’ell i la seva delicada pell 

havia de suportar i lliurar de la cobdícia 

de la cremor de la llum… 

Ara, en la vertigen del calor li anava bé

 emparar-se en la robusta frescor 

del arbriu servint de paraigua.

DE REBAIXES 21. ANTON.-T.E.- 5-7-21

 ...I seguirem buscant l'alegria i conservar l'esperit amb l'ànsia de petons i abraç eternitzant de joia un camí emrés amb el peu llarg... mirarem el foc que acarona nostra passa i la felicitat a dalt del cim la veurem guaitar... anton.-- 24-6-21

Actives

Antonio Fortuño Sas

24 juny de 2016  · 

Compartit amb Públic

Foc..., foguera...

Cremaria ses impertinències.

La sabata gastada al foc,

el guant brut al foc,

tiraria la gorra al foc...

Tindria

per sabata el peu per andar,

per guant la ma d’amistat,

per gorra la clepsa per pensar...

Foc hi és sempre en nosaltres

per estimar i donar pau...

Feliç foguera que crema fent-nos el BE.

DE REBBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 24-6-16

2Tu i Isabel Borràs Vendrell

 la flor vermella inunda la taula... no és sang del gegant, avui, és catifa de perfum cel·lebrant històries complexes que les formigues no entenen i els escarabats omplen de soroll... anton.

Fa 4 anys

Mostra els teus records

Actives

Antonio Fortuño Sas

23 juny de 2017  · 

Compartit amb Públic

...i vindrà el sol a esbargir la pluja

i els pètals rosa, mocadorets com papallones

hauran eixugat les gotes de plor dels núvols...

i tot riurà l'esclat de la natura...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-6-17

M'agrada

Comenta

 4.- 29– 10 -10

-Quanta bondat atresores !!

Finestral tancat. El sol se’l mira.

El vent sospira. El núvol calla.

Un ocellet al brancal es planta4.- 29– 10 -10

-Quanta bondat atresores !!

Finestral tancat. El sol se’l mira.

El vent sospira. El núvol calla.

Un ocellet al brancal es planta

L’ocellet desitja entrar a la casa

Ha vist pel vidre...

Ha vist que la taula és parada,

que una nina escaiola prepara

per un moixonet trist

que té en una gàbia.

L’ocell, al bec una pedra menuda...

-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!

( L’ocellet és l’ALEGRIA

que en l’habitacle falta ).

El finestral s’obre...

- Volant vinc a taula.

1Antonio Fortuño Sas

L’ocellet desitja entrar a la casa

Ha vist pel vidre...

Ha vist que la taula és parada,

que una nina escaiola prepara

per un moixonet trist

que té en una gàbia.

L’ocell, al bec una pedra menuda...

-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!

( L’ocellet és l’ALEGRIA

que en l’habitacle falta ).

El finestral s’obre...

- Volant vinc a taula.

1Antonio Fortuño Sas

L'ESCALA DEL TEMPS

 3.- 28 – 10 – 10

L’escala del temps s’allunya,

l’intimitat del record s’apropa.

Les hores cautes es fan llargues,

l’encontre, a prop o lluny, espera...

La cadència del temps no para

I la meta... Quan veurem la meta ?

Creiem saber on som

I la continuïtat voldríem.

Innocents ens creiem els ajuts

que volen i ens arrastren

com sirenes, fent-nos creure

un més allà propici

net d’angoixes esverades...

Lluita contra hores tenim

en un desesper de vida incomplerta.

Bufen els vents

i les orelles escolten

el cant dels núvols.