diumenge, 20 de desembre del 2020

L'ENVOLTORI

 




20-12-20

Heu, hem llençat l’envoltori del regal...?

El gos l’ha mossegat paper i lligam.

Ell l’aprofitarà com una joia

el que nosaltres donem com inútil ja.

Podem llençar el vestuari, sols és envoltori

i fa confondre a qui som cecs o ens hi apropem.

Veure l’extern ens subjuga al considerar

el complement que tapa la sorpresa que voldríem tenir.

Quan havem el regal desembolicat

caiem en la sorpresa sublimment alegre

i ens enjoiem i fins el cor bat descontrolat...

Volem nosaltres el contacte, no que el paper

sigui l’ínclit personatge que s’apropiï del goig.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 20-12-20.

dissabte, 19 de desembre del 2020

EL PARAIGUA

 



19-12-20.- AL PARAIGUA.

L’havien instituit objecte de culte contra el sol

i pluja, no pas pel vent que corregués

fent volantins amb el fullam sec d’arbriu…

Privar-se’n d’ell i la seva delicada pell

havia de suportar i lliurar-se de la cobdícia

de la cremor de la llum…

Ara, en la vertígen de la calor li anava bé

amparar-se en la robusta frescor

del arbriu servint d’ombrela o paraigua.

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.-19-12-20.

diumenge, 13 de desembre del 2020

 




Avui, Festa Major de la Vilella Alta... De joves deiem :Santa Llúcia gloriosa, guardeu-nos de pixar tort. ( equivocar-se). Un més gran que nosaltres,aquell dia es posava de rigorós hivern, fes fred o bon temps. Samarreta i calçotets llargs i apelfats...Ja el vaig veure suant l gota grossa... camisa de mànega llarga, jersei doble, americana i abric...i un mocador per eixugar-se front i cara... Un espectacle... per que quan arribava el ball de vermut o el de tarda i nit... allí hi plovia, però ell, tossut...l'any que ve, ai, fill, que faci fred i bona glaçada... // Records dels divuit anys...anton.

13-12-20.
Cantar afinat.
El problema de parlar be i que s’entengui
i que no es vagi forfollant
i no deixant entendre res
em sembla primordial.
Que es vocalitzi i s’exposi el contingut
i no anem passant per la maroma
quan per terra,sense obstacles,
ens en podem assabentar plenament.
Ens netejarem les orelles de mentides,
errors i falses veritats i caminarem
per sender on no s’escolten
ganyols de gos ni miols de gat.
Que ja som grandets i la innocència
fa anys que va quedar a voral de camí.
I poques vacunes ens falten
per entendre els desgavells interessats
que se’ns volen encolomar.
DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 13-12-20.

dissabte, 12 de desembre del 2020





12-12-20   

Quan calles la saliva no es sent pas heroïna.

La boca, la llengua sense aquest oli

potser explotaria tot i no honrar-se parlant.

Sap que la necessiten i es fa valdre

fins, de vegades, es llença al buit,

surt de la boca i es troba al terra embrutant-se

o en lloc de vestuari fi o raspós

o en galta o ull que espera lubrificació

que sense voler-ho li arriba a suavitzar

la pell aspra o suau...Escopir, vaja paraula !!

Si no es sent alabada i surt esverada

hauria de pensar que li poden tornar el fet.

ara que amb una salivera podem saber

si la malaltia ja ens governa...

Haurem de dir-nos: - No malgastem la saliva...

DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 12-12-20. 

divendres, 11 de desembre del 2020

 

10-12-20.

 Destruir per desprès obligar-nos a construir.

Fatalment posem el peu en una peuada

i xafem l’edifici que altres fabricaren

i ara no ens agrada...

L’intel·ligent fer dels que ens precediren

de conservar ha trobat

la conseqüència expansiva

i es prepara la ventada que assoli

física i mentalment l’establert.

Tenim, tocant-nos el clatell,

un ser que ens vol deixar a voral

amb força inusitada...

El vergançó el te a ma i el mou

sense pietat ni delicadesa

estovant la llana : cric, crec...

El matalàs el farà nou i tou...

Ara, haurem de lluitar

per poder jeure tranquils...

Una espasa ens pot liquidar

i una agulla ens pot salvar.

I si fos sols la espasa, rai...

Hem volgut assolir i assolar

i ara el problema és construir

i curar... Quan comencem?

Quin grau de culpa tenim

en tot el que ens ofega ?

DE REBAIXES 20.-T.E.- 11-12-20.

dimecres, 9 de desembre del 2020

 

8-12-20

La meva esperança

és seguir tenint esperança.

Tinc la porta oberta

per que entri i ens saludem.

Que em doni seves prerrogatives

I que estigui en mi veient

com el ventijol fa volar les fulles

que inquireixen racó

per repòs i veure que esperem.

DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- -12-20.

dimarts, 8 de desembre del 2020

 

7-12-20



Ens coneixem prou internament?

Sabem que el que ensenyem

és fruit de vestimenta, sabates i barret ?

I si comencem a preguntar

a orelles i boca i ulls

                                                              podem quedar bocabadant...

Darrere la pàtina de pell i roba

s’amaguen tots els secrets

que no s’escaldabullen

si no els aboquem...

Guardem nostres amagatalls

que ja tot això digital

para rateres i ens pot, als dits, petar.

DE REBAIXES 20.-ANTON.-T.E.- 7-12-20.

diumenge, 6 de desembre del 2020


 

FA NOU ANYS QUE NOSTÀLGIA, ENYOR I ESTIMA

VOLEN RETROBAR-TE... !!!

................................................

T’allunyares fonedissa com posta de sol

I ens vingué la fosca que no dugué consol.

 Ni lluna i estels guaitaren aquella nit

La negra hora deixava trist neguit.

Qui no voldria que guaitessis de nou

I esclatessis com vivent ocell que es mou.

Et miro al lluny i em senyales que ets sempre aquí

I escarbo en la memòria i arreu et veig junt a mi..

6-12-20.- ANTON.

dissabte, 4 d’abril del 2020

TRENETS 125


314.- 24-11-18
I del arc de la terra sorgiren les sagetes,
creuaren la llum i de la fosca
feren brollar llàgrimes de goig...
gotim de veu que escamparia Pau i Amor...
El concert unia penses
i sentiments en feliç abraçada...
                     DE  REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-