19-12-20.- AL PARAIGUA.
L’havien instituit objecte de
culte contra el sol
i pluja, no pas pel vent que
corregués
fent volantins amb el fullam sec
d’arbriu…
Privar-se’n d’ell i la seva
delicada pell
havia de suportar i lliurar-se
de la cobdícia
de la cremor de la llum…
Ara, en la vertígen de la calor
li anava bé
amparar-se en la robusta frescor
del arbriu servint d’ombrela o
paraigua.
DE REBAIXES 20.-
ANTON.-T.E.-19-12-20.
Avui, Festa Major de la Vilella Alta... De joves deiem :Santa Llúcia gloriosa, guardeu-nos de pixar tort. ( equivocar-se). Un més gran que nosaltres,aquell dia es posava de rigorós hivern, fes fred o bon temps. Samarreta i calçotets llargs i apelfats...Ja el vaig veure suant l gota grossa... camisa de mànega llarga, jersei doble, americana i abric...i un mocador per eixugar-se front i cara... Un espectacle... per que quan arribava el ball de vermut o el de tarda i nit... allí hi plovia, però ell, tossut...l'any que ve, ai, fill, que faci fred i bona glaçada... // Records dels divuit anys...anton.
12-12-20
Quan calles la saliva no es
sent pas heroïna.
La boca, la llengua sense
aquest oli
potser explotaria tot i no
honrar-se parlant.
Sap que la necessiten i es
fa valdre
fins, de vegades, es llença
al buit,
surt de la boca i es troba al terra embrutant-se
o en lloc de vestuari fi o raspós
o en galta o ull que espera lubrificació
que sense voler-ho li arriba a suavitzar
la pell aspra o suau...Escopir, vaja paraula !!
Si no es sent alabada i surt esverada
hauria de pensar que li poden tornar el fet.
ara que amb una salivera podem saber
si la malaltia ja ens governa...
Haurem de dir-nos: - No malgastem la saliva...
DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 12-12-20.
10-12-20.
Destruir
per desprès obligar-nos a construir.
Fatalment posem el peu en
una peuada
i xafem l’edifici que altres
fabricaren
i ara no ens agrada...
L’intel·ligent fer dels que
ens precediren
de conservar ha trobat
la conseqüència expansiva
i es prepara la ventada que
assoli
física i mentalment
l’establert.
Tenim, tocant-nos el clatell,
un ser que ens vol deixar a
voral
amb força inusitada...
El vergançó el te a ma i el
mou
sense pietat ni delicadesa
estovant la llana : cric,
crec...
El matalàs el farà nou i
tou...
Ara, haurem de lluitar
per poder jeure tranquils...
Una espasa ens pot liquidar
i una agulla ens pot salvar.
I si fos sols la espasa,
rai...
Hem volgut assolir i assolar
i ara el problema és
construir
i curar... Quan comencem?
Quin grau de culpa tenim
en tot el que ens ofega ?
DE REBAIXES 20.-T.E.-
11-12-20.
7-12-20
Ens coneixem prou
internament?
Sabem que el que ensenyem
és fruit de vestimenta,
sabates i barret ?
I si comencem a preguntar
a orelles i boca i ulls
podem quedar bocabadant...
Darrere la pàtina de pell i
roba
s’amaguen tots els secrets
que no s’escaldabullen
si no els aboquem...
Guardem nostres amagatalls
que ja tot això digital
para rateres i ens pot, als
dits, petar.
DE REBAIXES 20.-ANTON.-T.E.-
7-12-20.
FA NOU ANYS
QUE NOSTÀLGIA, ENYOR I ESTIMA
VOLEN RETROBAR-TE...
!!!
................................................
T’allunyares
fonedissa com posta de sol
I ens vingué
la fosca que no dugué consol.
Ni lluna i estels guaitaren aquella nit
La negra hora deixava
trist neguit.
Qui no voldria
que guaitessis de nou
I esclatessis com
vivent ocell que es mou.
Et miro al
lluny i em senyales que ets sempre aquí
I escarbo en
la memòria i arreu et veig junt a mi..
6-12-20.-
ANTON.
