TRENETS 52

242.-2-10-18

Fulla verda ensenya l’arbre.

Dins seu naix la gerdor que ens regala.

Allí a l’ombra la suor es retira

i l’aura entra com solatge alegre

posant benedicció en l’ambient.

El sol no gossa entrar i destruir

aquells instants beatífic que coronen

un concert de violins en sa melodia...

Tot és net. L’arbre ens regala,

El zèfir composa . Jo llegint.

Quin goig suau penetra en la pensa !!

7-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 51

241.- 1-10-18

 La fosca era menja, tiberi per la llum.

Esclatava el dia amb bonhomia.

Per l’est la ma de colors feia ratlles

esquinçant la nuvolada ben fermada,

però es que la força de la llum té poder

que esborra la fosca i reclama el respir...

Ara l’ocellada canta crits de victòria

amb alenades en que l’alegria es sobreïx.

També les barques estendran els rems

i seu braçal s’obrirà pas en l’estens mar.

6-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 50

240.- 30-9-18

Fart de dormir aixecava el campament.

Ara pasturaria en la llum desperta...

Retornava a un enjoiament de viure,

de copsar nous estadis que li descobrissin

un alè nou, un ressorgir d’esperit i cos

on la paraula no restaria ensonyada,

si no que predicaria el seu goig

de donar profit al pròxim i al estrany.

Seria el conèixer noves realitats.

4-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 49

239.- 29-9-18

La botelleta plena se’l mirava.

Es duria la pluja a la boca ?

Entraven en el recinte milers d’ocells.

Heu vist quan el bromall es desfà

quan el gotim son milers de sers mítics

que venen a alegrar-nos...?

I tenia corpresa en seva ma

l’alegria de calmar la set.

3-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E

TRENETS 48

238.- 28-9-18

Es cobriria fins al cap amb el llençol.

Li semblaria que navegava dins del núvol.

I es que colgat dins aquella blancor

s’imaginava en viatge sideral

dirigint aquella massa navegant.

Caminaria per un sostre gasós

i es faria pluja empesa pel vent

i netejant tot el plantiu.

2-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

..............

TRENETS 47

236.- 27-9-18

L’esponja neteja la clepsa.

Quin desori allà dins.

Les idees embarrancades

es barallen per sorgir a flot

i, es clar, dins aquella fira

ningú es menja la poma podrida

i serà el seu mal, totes perperiran.

Qui no vol conservar els benifets

esperant que l’altre vomiti

i caigui nauseabund en el pou

i ell quedar lliure per sempre més?

1-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 46

235.- 26-9-18

Parat seu rellotge, treballa ell per dar-li corda.

Necessita el tic tac que ataqui el futur.

S’emplaça en el neguit que paraula porta

i busca el tomb fallenc que porti el sospir.

Sense rellotge actiu és un no res, val poc

a ulls dels prepotents que el degollen

amb l’instant que els porta benefici.

Cal no equivocar en la feina empresa.

28-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 45

234.-25-9-18

Era al lluny i volia ser al a prop.

Ara saltava com llagost  fent-se com cranc

fins situar-se en el previst lloc.

Quants el veieren retrocedint

en sa paraula jurada... !!

Tenia la hipocresia com a reina

dels seus actes confosos i amagats.

27-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 44

233.-24-9-18

En la lluita adquirí tants coneixements

que ara afrontaria el perill amb saviesa,

No val el ser valent, si no actuar amb valentia

i en cas de fracàs posar  medis per minorar-lo.

En la pugna el cervell ha de inquirir ser vencedor

per que perdre la batalla ens sumirà en el desesper.

L’esperit batallador no abandona mai l’afany

de superar-se, de ser el millor i ben preparat.

26-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TERNETS 43

232.- 23-9-18

Feu mal el ganivet com daga fina...!!

Curaria ferida: treball, constància i esforç.

Calia entrar a sac contra la injustícia

que cremava cor i ànima de tot ser.

Molt voldria eixugar suor en la empenta

que necessitava per anorrear per sempre

la traïdoria que dimanava d’abrupta ment.

25-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.