TRENETS 42

231.-22-9-18

Reconstruiria el collar de perles

amb diamant, robi, maragda, or

i el triomf seria seu...

En la plana gotim en els pètals de margarida,

en la horta el préssec d’encès roig,

en el camp pla la verdor del raïm que incita

i fins el blat de goix esplèndid nedaria al vent...

El pinzell pintaria encarnant la disbauxa

i el paisatge clamaria al cel, la pluja,sol i vent

i tot ressuscitaria amb ma plena impregnant

tot el lloc de dolçor, goig de l’univers.

24-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 41

230.- 21-9-18

Quin miracle, brotava de nou.

Traspassava l’atzucac amb verdor ufanosa.

Encinglant-se en la paret d’argamassa

entrà en el cor d’ella i instal·là les arrels

i es sentí segura contra ventades cruels.

Havia fet tot un cos on la gerdor imperava.

es complaïa feliç aprofitant el rústec mur.

Hi ha nimietats de valor immens i de profit.

23-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 40

229.- 20-9-18

Li deia la sang al cor,

porta’m a cap i cames l’optimisme.

I començaren a fer pessigolles al riure

uns dits màgics inventats per gnoms juguetons.

22-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 39

228.- 19-9-18

Era infeliç. Avui el mall rompria la pedra.

Tot el cos insensible al goig i l’alegria

era com margenada on la pedra

se’n reia de l’aigua que la besava traïdora.

Però vindria el mall, l’insurrecte...!!

La pedra oposaria seus valors adquirits

al llarg de segles de lluita contra la adversitat.

L’hauria de calentejar a cops per que cedís,

Si l’esmicolava potser posaria sucre

a un viure que no li dava joia ni benestar.

21-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 38

227.- 18-9-18

El rem botava content, satisfet,

el vaixell solcava el mar...

Sorgia el sol entre blaus i grocs i vermells.

Naixia el color del matí escampant arreu

la pàtina suau d’un despertar de la vida.

El vol d’aus s’embevia en un abelliment

que arriba d’un llit de fosca espessa i pesada.

El dia es pronuncia en la melodia de l’aigua

quan el rem retorna a xapotejar-la.

Espumosa carícia on sol en el gotam refulgia.

20-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 37

226.- 17-9-18

Era el dia de la lluna al ple.

Quin goig veure son flam emplomat.

Rere nuvolada feia forat per respirar claror.

Caminava sense que li rodés el cap

envoltada de l’aire gasós com llençol blanc.

En la nit fosca era llum màgica que crema

delitant-se  en sembrar de perles el floram.

Hi hauria negociant que comprès

l’immens valor de la plata i platí derramat ?

19-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 36

225.- 16-9-18

Senderó que em crides,

posarem bandera al tossal.

Resseguint amb calma i sense pressa

els rèbols quedaran esperant que torni.

Molta costa porta respir pesat i espès,

però es satisfà veient com prospera

en l’altura que mirava com impossible d’assolir.

Tot té dia d’aniversari i de vegades, arriba

per que l’esforç ha set colpidor i feixuc,

aleshores, la satisfacció plena assoleix

l’àlgid clam del deure acomplit.   

18-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 35

222.- 13-9-18

No en facis messigons ni males molles del pa,

formigues i ocells les esperen pel seu ventre.

La sal i el pa ens conserven en estat plausible,

convé no des apreciar, ni depreciar amb rudesa

quant els elements ens donen per continuar existint.

Dos amulets que han de penjar de nostre sarró

17-2-19.- DE REBAIXES 18.-ANTON.- T.E.

trenets 34

224.- 15-9-18.- Soriano.-1-8-18

Cervell desperta a la vida.

obre ulls al camí.

El camí pot ser el treball,

la circumstància que et posa fil a l’agulla

i cosir els desperfectes que tots tenim.

Obrir, donar pas, no negar-se a fer.

Tindrem de part la voluntat que no nega

cap all i oli, que sap aplaudir l’ajut

amb la paraula i amb bes a galtes

donant il·lusions i anhels,

omplint el plat de recapte substanciós.

16-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 33

223.-14-9-18 .- Antonia

Ma ceguesa em malmet el paisatge,

obro els ulls a la claror que em clama

i em guiarà com de escolanet a rector...

Prou em fa falta companyia de crossa

que, percudint, em mostri el sender.

Molt he somniat que el pas és paraula 

que transita i escampa el seu alè,

però cec, com sabrà quan la multitud

espera la benedicció que l’emplaci

a netejar de barrumballa el seu camí ?

15-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.