TRENETS 36

225.- 16-9-18

Senderó que em crides,

posarem bandera al tossal.

Resseguint amb calma i sense pressa

els rèbols quedaran esperant que torni.

Molta costa porta respir pesat i espès,

però es satisfà veient com prospera

en l’altura que mirava com impossible d’assolir.

Tot té dia d’aniversari i de vegades, arriba

per que l’esforç ha set colpidor i feixuc,

aleshores, la satisfacció plena assoleix

l’àlgid clam del deure acomplit.   

18-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 35

222.- 13-9-18

No en facis messigons ni males molles del pa,

formigues i ocells les esperen pel seu ventre.

La sal i el pa ens conserven en estat plausible,

convé no des apreciar, ni depreciar amb rudesa

quant els elements ens donen per continuar existint.

Dos amulets que han de penjar de nostre sarró

17-2-19.- DE REBAIXES 18.-ANTON.- T.E.

trenets 34

224.- 15-9-18.- Soriano.-1-8-18

Cervell desperta a la vida.

obre ulls al camí.

El camí pot ser el treball,

la circumstància que et posa fil a l’agulla

i cosir els desperfectes que tots tenim.

Obrir, donar pas, no negar-se a fer.

Tindrem de part la voluntat que no nega

cap all i oli, que sap aplaudir l’ajut

amb la paraula i amb bes a galtes

donant il·lusions i anhels,

omplint el plat de recapte substanciós.

16-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 33

223.-14-9-18 .- Antonia

Ma ceguesa em malmet el paisatge,

obro els ulls a la claror que em clama

i em guiarà com de escolanet a rector...

Prou em fa falta companyia de crossa

que, percudint, em mostri el sender.

Molt he somniat que el pas és paraula 

que transita i escampa el seu alè,

però cec, com sabrà quan la multitud

espera la benedicció que l’emplaci

a netejar de barrumballa el seu camí ?

15-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 32

221.- 12-9-18

L’escaló en la sobauma era lluny i perillós

Importava no relliscar si no queies al buit

i desprès de volar t’esclafaves irremissiblement.

Obre els ulls a l’incert que et conquista

amb el corn ple d’or que pot ser metralla

que enceti odis i enveges que no vols.

Desperta la voluntat i fuig del atzucac

que et pintarà el paisatge fals i t’enverina

i xocaràs en la realitat amagada i certa.

14-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T-E.

TRENETS 31

220.- 11-9-18

S’engolava com un gall satisfet.

Vencia a la tempesta ?

L’orgull el portava endavant ert.

No pensava que a dalt de tot

l`arramblarien com un envà

en construcció i una ventada

el deixa pla a terra queixant-se.

Mal pujaria al cim sense guardar-se

dels improperis del lloc escabrós.

S’hauria de conformar en seguir

el tornall protegit per pujar

fins la carena. El vent arrasa

quan et ve de cara sense cobert.

 13-2-19.-DE REBATXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 30

219.- 10-9-18

Cervell que calles, com canviar el teu fracàs ?

Espaordit t’encantes en la caiguda que cul rep.

Molt has lluitat per ser TU en ta barqueta.

Els rems ja no podien més luxúria  en l’esforç

i calent com vi en catrana solanada, deies prou,

no puc més contra corrent que se m’engolia

La vorera propícia t’ha somrigut volent-te

i has amarrat colzes i peus salvant barca i TU. 

11-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 29

218.-9-9-18

Voluntat i ajut és la salut pel teu JO.

Desperta’l a l’optimisme que no es migri.

Molt cal lluitar per seguir la bona ruta

i exultar-se i exaltar-se davant tot perill

L’andar tebi no fa bullir l’olla dels fesols

i el foc s’apaga quan plou damunt flam i brases.

Tenir el poder de nostre instint enquistat

convé airejar-lo no es podreixi en el resclum.

10-2-19.-DE REBAIXES 18,. ANTON.-T.E.

TRENETS 28

217.- 8-9-18

Desclava’t de la por, no et servirà de res.

Llençat, fes pas endavant a la claror.

Som nosaltres que hem de canviar segurs

el paràmetre que hem seguit inútilment.

Prou camí hem fet bord i sense fruit,

toca ja virar el carro i dirigir-lo

a bon cobert per salvar els inconvenients.

8-2-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 27

216.-7-9-18

Passem de la salut a la malaltia

com pèndul de rellotge en marxa,

que ens pot ser propici o nefast,

o be obrir-nos a la claror o a la fosca.

La circumstància que vivim

és la que és i de vegades,

no podem canviar si no acceptar.

Que vingui el sol i que assoli ja d’una

la persistent nuvolada estèril.

7-2-19.-DE REBAIXES 18,. ANTON.-T.E.