201-22-7-18
Davant del mar mirava de les barques
El seu balanceig frisós
DE REBAIXES º8.- ANTON.- T.E.- 30-8-18
........................
202.- 23-7.18
Soc dins meu callat i quiet.
Em mosseguen les paraules
que sento vora meu.
Voldria ser nuvolet
i ploure per fer neteja.
Que la terra engolís la brutícia
transformada en adob...
Quants miracles la paraula ignorant,
ni ella sap les que es pesca
i fa be o mal amb les mateixes lletres.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-
T.E.- 30-8-18.
............
203.- 24-7-18
He collit les tisores de veremar...
Son les que tallen el cordó umbilical.
Quants nadons en aquell cistell.
Fent feina de comare, llevadora o ginecòleg
no para d’operar amb goig donant vida nova
a grans o bombetes que exploten als llavis
i dents.
Tinc boca plena d’afrodisíaca i abundant
delícia.
En el mirar em ve el somriure complagut
davant aquelles cepades plenes de braguers
que seguint el curs natural esdevindran
un caldo que en l’espinyolament obrirà univers
per pujar a taula, a bota, catrana, porró o
got.
Meravella conviure amb les tisores notaris
d’un procés que pot acabar en rialla i
disbauxa .
DE REBAIXES 18.-ANTON.-
T.E.- 31-8-18
....................
204.- 25-8-18.... PER MALEN
Vull la llibertat... !!
Pel rocatge, pedram i còdols... !!
Per arbriu, pollancs i brot tendre... !!
Pel porc senglar, guineu, fura i esquirol...!!
Pel cap-roig,cadarna,fumada i pastorella...!!
Pel voltor, corb, gralla i garsa...!!
I per a mi, llaüt que pel riu amic navega
i prop de la vorera la canya es brinca
guardant que la culli per matar la serp.
Desprès seguiré la ruta pels ancestres
engegada amb la dèria impresa en el front
i baixaré avall fins la mar plana i suau
que em rebi amb sa sal per conservar
nostre univers. Així seré feliç quan sol posa
tot el seu rostre en la posta d’un descans
que ens rejoveneix i ens parla del repte fet.
DE REBAIXES
18.- ANTON.- T.E.- 31-9-18
..................
205.-26-8-18
Estic a la barana del terrat
contemplant el núvol gris
que anuncia la tempesta.
No em prendrà el cabell
que ja la tisora es feu seu,
però em persigno per salvar
del diable el floral del jardí.
Tancaré amb pany i clau la paraula
no em vingui el crit agre abans de temps.
Necessito un lloc de refugi
per si vomita glaçons la nevera
que tenim damunt nostre.
sembla que avança la malura.
Jo atent quan tothom cridi auxili
salvar quan estigui a meu embat.
Se que hi ha nuvolades esmolades
que se’n entornen i es desfan
Però un no pot confiar-se,
L’hipocresia també resta en el núvol.
DE REBAIXES 18.-
ANTON.- T.E.-1-10-18
..................
206.-27-8-18
Som a la fira. Preparem l’escopeta de tir al blanc.
Tot es xivarri i l’anhel del guany en el dispar.
Em recorda el guirigall aquell barranc de figueres
D’ombra immensa on feien parada els jornalers.
Cistells, bots de vi i catranes penjades del ramatge
De bon matí era el lloc on a toc de fagina
Arribava gentada i animals a omplir el pap.
La gresca era l’arma de passar uns moments
I la paraula disparada podia enrogir galtes
O fer soltar algun renec caragolat on els
Mare de déu santíssima arribava en penediment.
- Arreglat les faldetes que no es temps de rovellons...-.
I la riota feia contesta per posar barba
als mots.
- Si ja no s’encén el teu fumarro... I vols bosc de bolets...-.
En aquella fira, ara els gossos clapien corrent un catxap
Que faria cassola algun dia per arranxar-se-hi tots.
DE REBAIXES 18.-
ANTON.-T.E.-1-10-18
