EN LA DISBAUXA DEL TEMPS... aquarel·la

38.-6-2-18

En la disbauxa del temps col•legia,

escrutant amb parsimònia seu futur,

què li esdevindria? Quin portal obriria

el caminal dels encreuaments possibles ?

Les preguntes se les feia encongit dins seu

remenant per adquirir resposta plausible.

L’experiència no li presentava en el plat

la solució o els indicis certs a succeir.

Arropat de preocupacions esgarrapava 

en els instants presents buscant el bromall

que, obrint neteja en seu cel, portés aire nou.

Previsor en quelcom esdevenir lluitava

en la nova vestimenta del pròxim avenir.

Entrar en el futur pròxim és nostre camí

que no para. El busquem i mai el tenim

sempre ha de morir l’instant per tornar a nàixer. 

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

EN L'ANIVERSARI DE PEPITA BLADÉ... aquarel·la

49.- 17-2-18

EN L’ANIVERSARI DE PEPITA... !!!

Quin jorn de glòria...!!!

Quin dia de goig i joia... !!!

L’avui s'escrivia en lletres d'or l'estima....

i es conjuraven els beneficis de la companyonia...

S’estrenyien els lligams de la sang,

de la nissaga que no trenca cap ventada

que en abraçades i petons hi tenen tresor i vida...

Avui és teu dia feliç, parenta amiga,

per celebrar-ho amb la galta plena d’alegria.

La FELICITAT, exultant hi sigui avui i sempre,

fent-te, amb tots, sanes i alegres les hores del dia.

Que els vents bufin a teva vora suaus i propicis

amb la jovialitat del plaer del dolç somriure.

FELICITATS, PEPITA... !!!! -- anton. 

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 17- 2-18

TAULA D'OFRENES... aquarel·la

37.- 6-2-18

Taula d’ofrenes de mantell brodat a ma.

Relliscarien entre dits gots i copes plens...

En les cadires el record parlava de goig i joia

i en mig els rams de flors de felicitat.

La celebració assolia dolçor llaminera

incrustada en pits i esperits de somriure clar.

Satisfeia la fantasia que embromava el lloc

i la melodia de parla era rajolí emmirallat

que dava camp a aquell concert d’amistat.

Tot enjoiava. Gaudia el mot relliscant

d’orella a orella dant-se l’embruix que volava...

El perfum de la paraula embalsamava satisfet

com acaronament de seda en pell nua.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E..- 6-2-18

L'ENTENIMENT JA PASSEJAVA... aquarel·la

36.- 6-2-18

L'enteniment ja passejava idees.

Buscava omplir el got del raciocini

i fixar aquells moments meditats.

Ara té un valor immens en seu sarró

que, ple de paraules, fa vida

esperant instant per sortir al aire

i proclamar les seves dites...

Passejarà, enfosquit, engolosit

en les tapes del llibre, ara, tancat.

Pararà compte al obrir-lo

no s’escapi a pasturar tant de gargot.

Prem la tapa dura i per entre full

rebrolla com formigues sortint del cau,

Fins algunes, alades, volen

buscant llocs, caps on deixar paraules 

plenes de vida per ser compreses...

Qui sap si per renovar ideals vells...!!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

BIRLES... aquarel·la

35.- 31-1-18.

 Mentre a terra juguem

la partida de birles

ansiosos i cuidats en detalls

de tirada assegurada,

el cel es pinta de coloraina,

es pinta ruborós veient

com llencem nostre neguit...

Mirar fixament el lloc

on els pals ens repten

a l’encert. Quina fal·làcia!!

Respir i muda paraula

es combinen útils,

el tir és complicat

i volem guanyar...

Quan no encertem

el cel de coloraina

dona vist i plau

de nostra imprecisió.

Hem fet llenya.

Quan sols

n’hem deixat una

buidem el rèbol

plenet de calderilla...

En la vida plena

també es dóna...

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 31-1-18

A LA PARAULA NO DITA... aquarel·la

33.-28-1-18

A la paraula no dita

no se la pot contestar.

Qui sap que es diu

aquell interior que se’ns enfronta

amb el silenci

que ni els grills desperten....

Escoltem  el borrombori

que ens arriba del carrer,

però dins del casal

sabem el que es cou ?

El secret ens envaeix

i quasi ens besa...

Quan esclati no serà ja secret.

Ens alegrarà saber-lo

o no hi darem cuita

i es perdrà com boirina

emparant-se al riu

que la produeix ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 28 -1-18.

UN INSTANT ÉS UN SOSPIR... aquarel·la

32.-27-1-18

Un instant és un sospir.

Arriba i marxa deixant pas

a altre que ja se’l menja,

fent lloc al que ve darrere.

Vaig viure un instant

que s’escapolí del patró...

Es quedà arrossegant l’ala

i degué endormiscar-se

escrutant i esperant el futur ?

Els instants quasi es calciguen.

Volen entrar en el quadre

i fins s’atropellen...Son únics.

Qui hauria parit a aquell que

temps i temps sense saber d’ell

no deixava posició al següent ?

Com que no podien passar

s’amuntegaren com volcà

tots vius amb ganes de camí

i tenien un atzucac privant

dels instants seu esdevenir normal.

Seria un instant abstracte,

prepotent i avariciós

que robava quant podia

deixant als companys gelats.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-1-18

AL REBOST ES GUARDA... aquarel·la

Al rebost es guarda la fartancia previsible

que omplirà taula o rebrà visites inquisidores.

Hi ha caps i mans que el tenen plenet

per salvar qual sigui la circumstància...

Allí, en temps remots, que contem de besavis, 

la tia Càndia o la tia Pepa Melons eren addictes

a guardar-hi tesors per boca i llavi i olfacte.

Dins del lloc, posar els dits sobre rosegons o coca 

o ensaginades o capsetes o magdalenes o maries,

era entrar en el triar els cants verges de la oferta

que les pastes ens brindaven: - Pren-me a mi...

I l’exèrcit assumia, condescendent, sense enfadar-se

la carta escollida com a triomf del gust de qui triava,

lloc on perfum especial es dava, barreja que exaltava

les narius, gust i el mirar dirigia seu pas 

a uns dits ansiosos d’acaronar aquell manà insospitat.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-1-18

ESCRUTANT EL FUTUR // AQUEST SOMRIURE...

30.-26-1-18

Escrutant el futur

no veia res a seu davant...

Quan es girava

quina mescla de passat!!!

Camins amples i estrets,

pujades i baixades,

turons i collets,

i també plans

on no tornaria mai més...

De nou es girava

i des del castell del present

esgarrapava la boirina,

aquell tel on la vista

callava sense veure ni escoltar

Què li portava el futur,

si mai el tenia... ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 26-1-18

................

31.- 27-1-18

Aquest somriure dolç

rega’l benignament

per que conservi el llustre.

i incita’l a que complagui 

a qui té el goig s’assolir-lo.

Planta’l, cultiva’l en teu hort

i sembra’n noves espècies.

No tinguis sols el calmós,

el burlaire, el pessigoller,

el del despit, i molts d’altres...

Afavoreix al que acarona,

al que subjuga, al que incita,

al que uneix, al que ressuscita...

Porta’n la cartera plena.

Que teva cara digui i sigui

t’acullo, t’estimo,estic per tu !!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-1-18.

EL NOSTRE PRÒXIM...!!!... aquarel·la

27-25-1-18

EL NOSTRE PRÒXIM...!!

Oh, pròxim humà, 

si no et tingués prop meu

quanta soledat m’envairia...!! 

Qui parlaria, qui escoltaria,

qui miraria, qui alabaria,

qui posaria la traveta...

Qui del amor o del odi

tindria voral d’ajut o rancúnia.

Oh, pròxim animal,

Veig la cabra boja o el be calmós,

La formiga del treball o el petot a la soca

amb el sol calentejant-lo gandul.

El gos amorosit al seu amo

o el ruc d’orella erecta, amb bram i coça...

Oh, pròxim vegetal, 

Soc dins la bosquina fresca acariciant,

i la cascaula i l’esbarzer que m’esgarrapen...

Veig que el be i el mal clamen sense repòs.

Oh, pròxim mineral

El roc ha relliscat al camí privant-me el pas,

quina llosa em retira el meu esbarjo,

què li he fet que vol lesionar-me?

Ma venjança porta supèrbia... !!

He topat en un còdol al lloc que transito.

Ofegat pel roc que se’m oposa

el peu no ha dubtat en xutar...

Bona he tingut : Sols en veia la meitat

l’altre colgat no ha cedit i ara el peu

no calla del manament equivocat del cap.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 25-1-1