dissabte, 10 de juny del 2017

SILENCIS... aquarel·la


foto de Antonio Fortuño Sas.
SILENCIS.
Poden haver-hi silencis
que segresten la parla
i en la quietud vencin
fent estralls de la veu
que no té vent per manifestar-se.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-6-16.

divendres, 9 de juny del 2017

INSTANT... aquarel·la



INSTANT.
Refregant els instants
netejo les relliscades,,,
El camínal sense vorals
era perillós
i les pauses es succeïen
en l’andar.
Callada la veu
intentava atenció
i l’instant net
avançava a l’encontre
d’altre moment.
Sonava l’hora
en el vell campanar
que no es cansava
de comptar temps.
Escrupolós
seguia apuntant el cel.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16

dijous, 8 de juny del 2017

QUI NO RECONEIX... ?... aquarel·la



QUI NO RECONEIX LA ROSA ?
QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?
QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?
.........
Tenia l’autoritat del color
brullant en son alè a l’aire.
Era l’anxaneta amb ma a cel estesa
ensenyant camí de projecte comú.
Passava davant obrint senders d’anhels
on amb seguretat tothom s’hi acolliria.
Per fi el perfum s’estendria arreu
acomplint els dictats de sa nissaga...
Seria l’esclat de la seva realitat
Tant de temps anorreada, ensulsida.
Per fi entrava en el seu futur...!!!
DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14

dimecres, 7 de juny del 2017

ARC DE SANT MARTÍ... aquarel·la



ARC DE SANT MARTÍ.
Admirava l’arc de colorius a l’horitzó...
Ja no podia fer més el pinzell en son trajecte.
Embadalit quedava el so davant l’imatge.
Tarda preciosa esdevenia coberta de mots.
Oh, el faria seu, li pertanyeria l’embruix...
Mira al terra i compren la pintura que brolla
com estel que fa la corba i desprès retorna
afogant-se i penetrant com roda en el crestall
per on camina al so quiet de l’aire emmudit. 
Fins les canyes i tamarits callaren aquell dia...!! 
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..- 5-6-16.

dimarts, 6 de juny del 2017

QUEDÀ CEC... aquarel·la



Sols mirava al terra i quedà cec,
el polsim arenós li omplí retines...
Sols pensava en andar pel fang seu
sense mirar a vora les misèries d’altres
i amb seu esperit i cos apaivagar-les.
Cec es sumí en el desconsol negant-se
obrir l’ànima i mirar el pas adolorit
dels que pel mateix camí circulaven.
No tenia ni companys ni crosses amigues,
ja d’antuvi les apartà lluny: - Fora nosa !! 
I es convertí en cec perenne. Aferrat
a enveges i supèrbia, a odis i inquisicions.
Sord a tot vent. Callat a la queixa d’altres...
Sol..!! Hauria de morir en el propi insult,
bumerang que li retria homenatge.
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 6-6-14

dilluns, 5 de juny del 2017

PARAULA,PARAULA...aquarel·la


Em cobreixo del ventijol que alena...
He escoltat paraules netes, clares,
també d’abruptes com coves profundes
- musica en clau de do com so d’alicó o baix-.
I és que tant circula per donar amor o revertir odi.
La paraula s’escampa com gra de sembra
i vindrà la dalla a segar...
Seran netes les gavelles
si hem birbat les males herbes...
I els grapissos restaran deixalles
en l’arè que neteja nostre blat...
Al corral de les aus de posta i carn deixem-los,
elles aprofitaran fins l’últim borrim...
Tot té beneplàcit, fins de les restes
en podem fer ous i carn per subsistir...
Paraula, paraula, que seriem sense ELLA ?

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

divendres, 2 de juny del 2017

CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA...


CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA
D’UN SER QUE L’ADMIRAVA I ADMIRA.ANTON.
Nostre compromís: el futur...
Tot és efímer. Nosaltres ho farem realitat
La ma esgarrapa la paraula adequada
i el llavi pensa deixar escapar la veu
La mirada s’extasia en el bellugadís mon
que mou i remena i se’n aprofita de tot
i ens deixa les engrunes de les destroces
de les lluites, guerres de mort de la vida...
Tu veies en teu somriure, el beneplàcit futur
d’un mon regit per la concòrdia de la paraula.
L’ensenyar i ensenyar-se en la bondat
en el somriure ple que satisfà i uneix criteris,
que consola i fructifica un estatus de pau i amor,
que dicta decàlegs d’unitat d’empatia,
que aparta la malicia per que la bondat prosperi.
Has marxat deixant la feina latent, viva,
i t’hem d’agrair l’esforç que semblava complaença...
Envia’ns el teu àngel, paraula que ens somriurà sempre.
El teu llibre és viu per que arreu es fulleja,
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17


BUSCO,,, aquarel·la


Busco la llum
i trobo la fosca.
Busco l’aigua
i trobo la tempesta.
Busco el somriure
i trobo el plor...
I si busqués la carícia ?
La vida està plena de sots,
de rossolar per pendents,
de pedruscall davall del peu...
Ens acostumem a la fosca,
tempesta i plor ...!!!
Arreu la veiem i no ens en lliurem.
Provaré de donar la carícia
a veure si canvio
fosca, tempesta i plor.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

dimecres, 31 de maig del 2017

PARAULES,,, aquarel·la



Pau, ordre, silenci, quietud,
concòrdia, harmonia,assossec...
Quantes paraules plenes de vida
i les tenim en un racó esperant
com una posta de sol acolorida
on cada instant ens clama, ens xucla.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 20-5-17

dissabte, 27 de maig del 2017

COM OCELLS... aquarel·la


Despert, destapà el cos...
Prou pensava en peus al mosaic...
A la claraboia el pardal
esmolava el bec...
Soroll vidriós metàl·lic
no becava formigues,
ni papallones ni cucs, ni mosques...,
era el seu morse que connectava
amb els altres companys i companyes...
Oh,ja no era un bec sol que s’esmolava
i el xivarri el despertava de ple...
Una fregasada als ulls
i a peu nu arribà al finestral
Baix al carrer el tractor no callava
Al compàs d’aquella musica,
un grup de persones
buscava en sa parla
la claror del sol entre núvols
i la paraula fluïa com becs de pardal.
Quines coincidències !!
Amb el bec circulen els secrets matiners.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 17-5-17