TRENETS 85

275.- 4-11-18

L’horitzó net de nuvolada

Alegra mon viure.

He vist el cel blau

predicció de pervindre net,

absolt de falsies.

15-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 84

274.- 3-11-18

L’impacte a l’asfalt fou terrible:

El dolor plorava, el mal reia.

On era la compassió, l’altruisme,

la generositat l’empatia, la bondat...!!!

13-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 83

273.- 2-11-18

Si et trobes prop del precipici, pensa

que els peus poden portar ales per volar.

Voldria ser ocell o vent que aixeca pàmpols,

volar amb ells i veure i gaudir del termenal.

Quina joia ser en la nuvolada goteta d’aigua

que cau damunt pètal de rosa i l’alimenta...!!

12-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E

TRENETS 82

272.- 1-11-18

Talla tisora l’última resquícia de la maldat.

Fes anar la dalla i que la concòrdia torni.

Reuneix a la vall tots els camins ruïnosos

i aplana les llísseres i treu el pedruscall,

que el sender sigui catifa on no hi viu

la malícia que naix en cors corruptes.

Beu el xarop que cura les maledicències

i beneeix la bona voluntat dels caminants.

11-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 81

271.-31-10-18

La mora, fruit negre de l’esbarzer, li ensenyà

que en l’esgarrap pot situar-se la bondat.

Sigil·losament actuà i es feu seu el fruit,

però seves mans restaren esgarrinxades...

La carícia s’unia al fruit: - Tu em robes,

doncs jo t’esgarrapo com gat en zel.

Si vols bondat, no em toquis, sols mira’m.

10-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 80

270.- 30-10-18

Al full de paper li pesava tanta lletra.

Espolsà i foren a terra menja de l’escombra.

A nosaltres també ens pesa tanta parla buida

que repeteix i repeteix per fer-se lloc.

Si en fem cas ens envairà com esbarzer,

com neu que s’engull el terrer i sols el sol

canta al·leluies quan la veu i se la menja...

9-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 79

269.- 29-10-18

Pas a pas avançava dins la inclemència

i la nit fosca es feu dia de preocupacions

La lluna es feia pas en la nuvolada

i apartant la fosca se la engolia seva llum.

Sort en tindria el seu pas de la claror

per sortejar la infinitat de barreres hostils.

8-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 78

268.- 28-10-19

Al cim del sofrir li arrencaren les entranyes.

Sols uns instants la llum aclaria l’horitzó

i es veia la posta de sol exuberant abans,

ara, en últims sospirs la claror es cloïa.

7-4-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 77

267.- 27-19-18

El card se li clavà fins al moll de l’os.

Si podeu lliurar-li la sageta li dareu

mans d’afecte, empatia, amor.

Ens negarem a posar-nos al treball ?

Qui sap, si al collir-lo es fa el miracle

de presentar-se com copa plena

d’aquell líquid  altiu que en ses bombolles

fa esclatar la veu i ressorgeix la melodia ?

6-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 76

266.- 26-10-18

L’arbre espès de fulla ombreja l’espai.

Les clarianes juguen com lluernes en la nit.

Els miracles de llum tenen àngels protectors,.

ells corren entre el fullam com ocellets

i visiten com mirallets el terra i el besen,

mentre  l’ombra els remarca i els fa viure...

Som nosaltres mirallets quan la paraula explota ?

5-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 75

265.- 25-10-18

Amb la creu clavada circulava

Buscava un buf de vent  per enterrar seu desori.

No li valia la gorra per cobrir el cabell

o la crossa per guardar-li mobilitat i equilibri

a mercè de les inclemències no es salvaria

i la creu era pesant.  La indefensió,

l’ànima aversió el tenia corprès.

Conjugaven contra d’ell els mals vents

i convindria buscar refugi segur

o la tragèdia, constantment, el perseguiria.

4-4-19.- DE REBAIXES 18,.ANTON.- T.E.

TRENETS 74

12.- 2-4-19

Es l’hora plebea

quan la llum s’adorm

i el besllum omple el camp

i la coloraina escaïna

i la sang brolla en el terral...

La nuvolada s’estén i s’allisa,

el ventijol calla

son concert sense plany...

La fosca famolenca

fent ombres va entrant

com llibre girant fulles,

mentre el cel s'ho mira extasiat...

12.-  DE DEIXALLES 19.- ANTON.-T.E.

TRENETS 73

264.- 24-10-18

Construirem una obra d’art. Estàs caminant....!!!

Avanço  pel sender estret on viuen arbriu i pedram.

Tots em reverencien, volen que els faci cas...

No discursegen. L’arbre es mou al embat del vent

i  m’explica seus valor, vol avançar com nosaltres, moure’s.

Li dic: - Et tallaré. Faré de tu una cornisa. Una imatge.

un ceptre, un bastó de general. I caminaràs com jo !!!

Al escoltar la pedra m’inquireix: -  A mi  em despenyaràs

i rodar serà el meu moure, què contenta em posaràs !!

- NO, a tu et xafaré i esdevindràs milers petits diamants

que penjats al coll o al braç o... caminaràs pel mon !!!

2-3-19DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 72

263.- 23-10-18

Aconselles. Desig i recompensa dins la paraula

que expressa el bon i ínclit afany mai negat.

Fas be de dir teva veritat per que es computi

en el llibre sagrat que tots portem establert.

Confrontar-lo és la realitat que pot unir-nos

per que s’avenen els criteris i raonaments.

Vull el teu consell per comparar-lo en el lloc

i veure el camí que estàs disposat a seguir.

1-1-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E. 

TRENETS 71

262.- 22-10-18

Calla com mussol sorprès pel vent,

ni una brasa li mana tancar els ulls esbatanats.

Impertèrrit s’oposa, circumspecte,

com si res anés amb ell, impertèrrit,

es creu atzucac  o pou on fracassen

les històries contades per la negació

dels valors que ell tenia establerts...

No hi ha qui el mani, ni dirigeixi,

té la llissó apressa  en el temps de mal viure.

30-3-19.-DE REBAIXES 18 - ANTON.- T.E.

TRENETS 70

261.- 21-10-18

Quan vindria el perfum de rosa a airejar-nos ?

Desitjava el glatir de la seva presència.

Era fora del jardí que tant la cuidà.

On buscaria son perfum que el vent s’emporta?

Golós de tenir un tresor que el trastocava

lluitava per els voltants clamant assolir-la

amb mai cansada veu, com si la olor

escoltés els precs de l’amant desesperat.

Molt creia quan altra flor despertava a l’incert.

29-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 69

260.- 20-10-18

Marxes,tornes,calles, crides,medites, xerres.

Estem fets per el contacte, ens és imprescindible.

Caminem per un entorxat de dificultats

que ens posen i les hem de sortejar,

Som mers sers volubles àvids de relació

i marxem i tornem al lloc que ens és propici.

Si callem ningú s’assabenta  de nostre pensar.

Per al crit l’orella s’esgarrifa però ens sent presents.

En el seti amb el cap baix ens contacten

com a estressats mentre filosofem

i si insospitadament fem de la boca niu de parla

que no escolta si no a ella que s’esbrava  

i no silencia en l’aire seu delit prepotent

és ell qui té raó i raonament, el demés és fútil.

25-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 68

259.- 19-10-18

En el passadís dels passos perduts,

també hi vivien petons i abraçades.

Cansat de la cadira que el cul calentejava,

el neguit intern el feu aixecar-se i caminar  

i a peu pla anà avançant pel lloc concorregut.

En algun retomb o porta oberta

es podia produir la topada o petó

i que no fos abraçada per sostenir-se dret.

La disculpa hipòcrita dissimulant l’enjullament

era notòria, ara, podia donar pas

a un contacte en lloc menys transitat...

Signes que diuen en sa mudesa

la parla que subjuga i finalment es sotmet.

24-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 67

258.- 18-10-18

Aquell coixí pensava. Meu subconscient

li transmetia somnis. A voltes fins suava.

Pujava al cel i s’internava en el bromall

t per les clarianes que es veia retornava

amb son mirar escrutador i percudia la visió

en el blanc del seu vestuari i s’ensonyava .

retornava i em contava ses cuites i visions.

Esplèndid em feia companyia desitjada.

El coixí meu somniava com un ser humà.

23-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 66

257.-17-10-18

Prefereixo que el contrari

em tractés d’àngel que de llop.

Suavitzar té mèrit i recompensa...

L’hipocresia porta immersos seus favors:

poder creure que ens estimen

sabent que amagat hi viu l’engany.

Sempre en la lluita viva reviscola

el somriure traïdor que menteix.

Anem en compte al assolir de ple

un consens que no s’aconsella

si ja sabem d’antuvi la falsedat. 

22-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.